La crítica de Monegal: Surt de la presó però, vist el que hi ha, vol tornar-hi

Es tracta d’una successió d’esquetxos, gravats independentment, que després s’enganxen un rere l’altre. La longitud del xurro va a gust de les necessitats de la cadena. Pot durar, posem, des de 45 minuts fins a una hora i mitja, o dues, segons convingui.

En aquesta nova temporada la novetat és que aquest grup de veïns tan passats de rosca canvien d’immoble. Ara se n’han anat a viure a un edifici del centre de Madrid. I un dels que ha sortit més perjudicat és Antonio Recio (Jordi Sánchez). El veiem sortir de la presó, arruïnat completament, i la seva dona li informa que ho ha hagut de vendre tot. I li ensenya el pis on haurà de viure ara: un baix fosc, sense sol, tètric i tenebrós. I Antonio Recio es desespera per aquesta misèria i exclama: «Enyoro la presó. Hi vivia millor». ¡Ah! Aquest és l’únic punt interessant, i meditable, que he trobat en aquesta arrencada de la telesèrie.

Segons com sigui de desgraciada una vida fora, és millor seguir dins el penal, amb quatre menjades al dia, calefacció, llit net, gimnàs i de vegades fins i tot biblioteca. Deia el mateix Recio que tot aquest temps que ha estat pres va demanar que el traslladessin al mòdul dels VIP, on van els reus importants tipus Bárcenas, Rato o Mario Conde. Tot i que no ho va aconseguir, la presó li sembla millor que viure sense feina ni recursos en aquest baix fosc on viu ara.

Notícies relacionades

L'Editorial de Cristina Villanueva: Rodalies, una bretxa social

Bona nit i tapa’t

És un tema que convida a la meditació. L’agost del 2014 hi va haver una notícia sorprenent: un nombrós grup de presos del penal de Fontcalent van rebutjar quedar en llibertat. Va llançar l’alarma el sindicat penitenciari Acaip: «Els presos demanen als seus advocats allargar la seva estada a la presó». O sigui, no volien sortir per por del que poguessin trobar fora. Dins estaven protegits, dit sigui amb totes les reserves, però fora era pitjor perquè quedaven a la intempèrie.

Això també passa a la televisió. Hi ha criatures que s’arrosseguen dins la tele des de fa tant temps que els obres la porta d’aquesta gàbia i no volen sortir. Han perdut la capacitat de volar. Són ocells sense ales que només gategen. Des del punt de vista ornitològic és una raresa.