La crítica de Monegal: una llauna de musclos

 Va ocórrer quan de sobte van fer entrar un bonic cotxe nou, a estrenar, al plató i Motos va elegir una criatura a l’atzar d’entre el públic, i li va dir: «Si endevines els musclos que hi ha en aquesta llauna de musclos... ¡t’emportes el cotxe!». ¡Ah! Com rugia la quitxalla de la grada, totes i tots alegres i il·lusionats aixecant la mà perquè també volien participar en el càlcul de musclos. Mai una humil llauna de bivalves mol·luscos havia generat una expectació tan inaudita.

Motos va procedir a obrir la xapa de l’envàs. Va estirar la sivella. La criatura elegida va estimar que hi havia 16 peces dins. I llavors es va procedir a l’‘espectacle’ televisiu. Motos, envoltat de càmeres per enfocar la llauna des de tots els angles possibles, i armat amb una forquilla, els va anar extraient musclo a musclo –untuosos perquè eren en escabetx– i el públic comptava, a cor, entusiàsticament, com si els hi anés la vida: «Un, dos, tres, quatre...». Va arribar la cosa fins a 15, perquè no n’hi havia més que 15. De manera que el pobre elegit d’entre el públic no es va emportar el vehicle ni res en absolut. Però això sí, se’n va anar content perquè aquella llauna de musclo li havia proporcionat uns quants minuts de glòria televisiva. A Motos li va ocórrer el mateix. Reia, gaudia, celebrava haver omplert gairebé 10 minuts de televisió comptant musclos d’una llauna segurament comprada en el badulaque pakistanès de la cantonada.

El 1977, en el programa ‘Esta noche fiesta’ de José María Íñigo (TVE-1) va aparèixer Tony Leblanc, es va asseure en una cadira, i va procedir a pelar una poma i a menjar-se-la. Sense paraules. Sense música. Només el suau mastegar de Tony endrapant una golden boniquíssima. Allò avui sol ser recordat com un cop d’enginy surrealista. Quaranta-cinc anys després, això de Motos amb la llauna de musclos, i el cotxet com a promoció publicitària de la marca del vehicle, no passa de ser un gran negoci sobre fons de parc infantil. S’ha de tenir entretinguts els nens. A mi em sembla que el que hi havia dins de la llauna no eren musclos. Érem nosaltres mateixos. En escabetx.

 

Notícies relacionades

‘MasterChef’: no n’aprenem

Alarma a ‘El hormiguero’ pel que diu Sánchez