Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: si T-5 truca a la teva finestra, vigila, ve a xafardejar
En certa ocasió un crític de tele, anglosaxó, va definir la teleporqueria com aquesta rara situació que passa a moltíssims domicilis: deixen que entrin i s’escampin per la seva saleta d'estar, a través de la pantalla, unes criatures, uns personatges, que si truquessin a la porta mai no els deixarien entrar. És una interessant definició.
L’assumpte ve al cas perquè ara mateix, a ‘Sálvame Limón’ (T-5), estan enviant J.J.Vázquez a patrullar pels carrers. Va amb un pal i truca a les finestres perquè el deixin entrar. El primer domicili que li ha obert la porta ha sigut el de la senyora Lucía Pérez, a la zona del Cerro del Aire, al nord-oest de Madrid. Té 73 anys i és viuda des de fa dos anys. ¡Ah!, les viudes d’una certa edat són bona gent. Acostumen a viure soles. Qualsevol visita que vingui de l’exterior és per a elles un esdeveniment.
J.J. es va posar a interrogar-la sobre la mort del seu marit, que sap que és un terreny formidable perquè la viuda s’emocioni. La Lucía deia, encara amb dolor: «Se’m va morir de sobte. Ens vam ficar al llit i no el vaig sentir ni morir-se. La mort li va venir pels peus, els tenia com el marbre». Conclosa aquesta aproximació necròfila i sentimental, J.J. li va demanar que opinés sobre els ‘realitys’ de la casa. Ella va menysprear ‘La isla de las tentaciones’ –bon criteri el de la Lucía, això és un festival de cornúpetes tremends– en canvi no li importaria anar a ‘Supervivientes’ «més que res per aprimar-se», cosa en què també estic d’acord.
Notícies relacionadesHome, aquest exercici, anomenat ‘Ding Dong J.J. a domicilio’ té el seu perill. Inverteix els termes de la relació de l’audiència amb T-5. Ara no som nosaltres els que anem a ells, sintonitzant-los lliurement amb el comandament a distància de la tele; ara són ells els que venen a trucar directament a la finestra del nostre domicili, i si no prenem precaucions se’ns fiquen dins. I una vegada dins ens interroguen i som objecte de la seva xafarderia i el seu divertiment.
Sobre els perills de la xafarderia ja ens va parlar el gran Eduard Punset a ‘Redes’ (TVE), el 2011, quan va visitar l’antropòleg Robin Dunbar. Aquest professor de la Universitat d’Oxford deia que la xafarderia sobre humans és similar al que fan els ximpanzés quan s’espollen entre ells. O sigui, el xafarder és el ximpanzé i la víctima del xafardeig és el poll. Els aconsello que tanquin bé finestres i portes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Accident mortal Mor atropellada una jove de 20 anys que circulava en patinet a Sant Cugat
- Desnonament massiu Els desallotjats del B9 acampen sota una sortida de la C-31 a Badalona i Albiol diu que farà desmuntar les tendes
- Anàlisi L’advocat Martín-Duarte
- Mobilitat Viatges il·limitats per 6,20 euros a l'any: així pots demanar la targeta social a Barcelona per a majors de 60 anys o discapacitats amb rendes baixes
- Concurs 55 candidats estrella de tot el món opten a dissenyar el Liceu Mar
- El forat de la sanitat pública El 45% dels espanyols només va al dentista per emergències: «Hi vaig anar per un queixal i vaig acabar amb una factura de 1.300 euros»
- Reforma en Justícia Falta de normes, possibles pròrrogues i molta incertesa davant la reforma que revoluciona l’organització de la justícia a Espanya
- Escàndol internacional El dur informe del cas Epstein: el que les víctimes de violacions van explicar a la policia i com els advocats van provar de fer-les callar
- Esperit nadalenc El Parc del Fòrum de Barcelona es tenyeix de vermell a la Cursa del Pare Noel
- UNA ALTRA DESGRÀCIA Greu lesió de genoll de Christensen
