La crítica de Monegal: El Seat 600 ‘indepe’, una metàfora.

Els reis vistos amb tota la seva pompa per la tele, almenys els anglesos, entretenen les masses una barbaritat. La seva funció d’‘entertainers’ és bàsica. Si els treus tot aquest embolcall, es queden en no-res. De manera que el temps que li han dedicat les teles de cobertura estatal a la Diada ha sigut molt escàs. Han coincidit totes, això sí, en titulars del tipus «Diada dividida», «Independentisme dividit». I ressaltaven els crits i xiulades contra ERC, la crema de fotos d’Aragonès i Pedro Sánchez, i que l’assistència ha sigut la més baixa de la dècada. Són titulars que no són del tot mentida, però tampoc són del tot veritat.

Notícies relacionades

Sandra Barneda

L’ascensor i el temps

L’assistència que ha tingut, per exemple, la manifestació de l’ANC, no ha sigut gloriosa, però els seus 150.000 –segons la Guàrdia Urbana– són més dels que en principi s’esperaven. De vegades les cadenes del territori estatal prioritzen el que volen, en lloc d’explicar el que passa en realitat. Pel que fa a TV-3, la tarda i la nit de l’11-S, la impressió que jo he tingut és que la seva eufòria ha minvat. Estaven més assossegats. No s’han transformat, com altres vegades, en ‘supporters’, seguidors o fervorosos escolanets repicant, donant-hi gran volada, amb els micros i les càmeres. En aquesta ocasió m’han semblat més periodistes que ‘cheerleaders’, cosa que celebro. Han tingut les seves cosetes. Han dissimulat les xiulades i insults contra ERC (asseguraven «Diada sense incidents més enllà de xiulets i escridassades»), i han evitat mostrar la crema de retrats d’Aragonès i Sánchez.

Al meu canari flauta Papitu li ha agradat el moment en què TV-3 va enfocar el Seat 600 per la independència, que aquest any ha tornat a circular. És famós aquest vehicle. Malgrat portar matrícula de Madrid, resulta que és ‘indepe’ total. El seu propietari, el Pep de Celrà, el solia portar fins i tot fins a Brussel·les en suport als de Waterloo. ¡Ahh! Anar a la independència amb un Seat 600 dibuixa una metàfora. D’una banda, divertida. Per l’altra, tremenda i meditable.