La crítica de Monegal: El nen que de gran vol ser el comissari Villarejo

El jacuzzi estava tan ben preparat; l’aigua amb la temperatura adequada; les bombolles brollant alegres i imparables; el ‘chiquipark’ del públic, exultant; i el massatgista perfectament ensinistrat; que van aconseguir el record absolut d’aquesta temporada: van arribar al 28,3% de quota de pantalla i 4,2 milions d’espectadors absolutament entregats. Hi ha qui diu que va ser la nit que Pablo Casado va comprendre que li quedaven dos telenotícies. Però voldria ressaltar, com a màxima expressió i exemple de la potència de la tele sobre la condició humana, l’esquetx, enorme, implacable, que va construir José Mota en el seu especial de la nit de Cap d’Any. Aquí els ho vaig explicar a principis del 2022.

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Mota ens va ensenyar un domicili comú i corrent, normal, habitat per una parella que explicaven, ben espantats, el que passa amb el seu fill de 10 anys. Resulta que el nen, de gran, vol ser com el comissari Villarejo. Tal qual. I aprofita cada dia per entrenar-se. Porta una gorra com la de Villarejo; porta la cartera tapant-se la cara; porta un pedaç a l’ull; i va per casa col·locant micròfons per tot arreu. Grava la seva mare, el seu pare, les visites, agafa moments íntims, i amenaça d’estirar la manta i treure’ls els colors a tots, posant la gravadora plena de comentaris espinosos i vergonyants. De fet ho fa. Extorsiona tot déu sobre la marxa amb el seu colossal arxiu de gravacions domèstiques. I els pares, derrotats i desbordats, expliquen resignats: «Vol ser el Villarejo. El veu cada dia en els informatius de la tele, i està entusiasmat». O sigui, la tele ha entrat al tendre cervell d’aquest nen, i ha quedat impregnat del magma intoxicant, l’engrut audiovisual en què ja ni els grans distingim entre herois i malvats.

La popularitat tot ho anivella. Tots som nens quan estem enganxats al vidre de l’artefacte. Aquest esquetx de Mota va ser fonamental. Els desitjo un bon estiu, dins el que permeti el vidre.