Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: El nen que de gran vol ser el comissari Villarejo

S’acaba la temporada 2021-2022 (setembre-juliol). Repasso el que ha sigut, a tall de recordatori i balanç. Hi ha hagut moments televisius d’un èxit d’audiència enorme, com la nit que Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, va anar a divertir-se a ‘El hormiguero’ (A-3 TV, novembre 2021). ¡Ah! Va ser una jornada espectacular.
El jacuzzi estava tan ben preparat; l’aigua amb la temperatura adequada; les bombolles brollant alegres i imparables; el ‘chiquipark’ del públic, exultant; i el massatgista perfectament ensinistrat; que van aconseguir el record absolut d’aquesta temporada: van arribar al 28,3% de quota de pantalla i 4,2 milions d’espectadors absolutament entregats. Hi ha qui diu que va ser la nit que Pablo Casado va comprendre que li quedaven dos telenotícies. Però voldria ressaltar, com a màxima expressió i exemple de la potència de la tele sobre la condició humana, l’esquetx, enorme, implacable, que va construir José Mota en el seu especial de la nit de Cap d’Any. Aquí els ho vaig explicar a principis del 2022.
Notícies relacionadesMota ens va ensenyar un domicili comú i corrent, normal, habitat per una parella que explicaven, ben espantats, el que passa amb el seu fill de 10 anys. Resulta que el nen, de gran, vol ser com el comissari Villarejo. Tal qual. I aprofita cada dia per entrenar-se. Porta una gorra com la de Villarejo; porta la cartera tapant-se la cara; porta un pedaç a l’ull; i va per casa col·locant micròfons per tot arreu. Grava la seva mare, el seu pare, les visites, agafa moments íntims, i amenaça d’estirar la manta i treure’ls els colors a tots, posant la gravadora plena de comentaris espinosos i vergonyants. De fet ho fa. Extorsiona tot déu sobre la marxa amb el seu colossal arxiu de gravacions domèstiques. I els pares, derrotats i desbordats, expliquen resignats: «Vol ser el Villarejo. El veu cada dia en els informatius de la tele, i està entusiasmat». O sigui, la tele ha entrat al tendre cervell d’aquest nen, i ha quedat impregnat del magma intoxicant, l’engrut audiovisual en què ja ni els grans distingim entre herois i malvats.
La popularitat tot ho anivella. Tots som nens quan estem enganxats al vidre de l’artefacte. Aquest esquetx de Mota va ser fonamental. Els desitjo un bon estiu, dins el que permeti el vidre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Això és el que significa que els fills no facin cas als seus pares a la primera, segons el psicòleg Álvaro Bilbao
- Investigació oberta El nen mort a Valls va estar tot el matí al cotxe mentre el pare treballava
- Tragèdia a Lleida Jordi i Omar, les dues víctimes de l'incendi de Torrefeta: "Vam sortir a buscar-los, però era com estar a l'infern"
- Universitat ¿Qui és Ramón Flecha, el catedràtic de la UB acusat d’abús sexual per 14 universitàries?
- Universitat Catorze universitàries acusen un catedràtic de la UB d’abús sexual
- Universitat ¿Qui és Ramón Flecha, el catedràtic de la UB acusat d’abús sexual per 14 universitàries?
- Alejandro Valverde: "Pogacar és el candidat a la victòria, però no ho tindrà fàcil amb Vingegaard"
- Despullar un sant
- ¿Violència gratuïta o esport noble?
- Scariolo anuncia que deixa la selecció després de l’Eurobasket i posarà rumb al Reial Madrid