TU I JO SOM TRES

La crítica de Monegal: A base de pàtria i bandera

La crítica de Monegal: A base de pàtria i bandera
2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

En reconeixement als seus 16 anys seguits protagonitzant ‘El intermedio’, l’imperi Atresmedia li ha confeccionat al Gran Wyoming un homenatge en forma de sessions conversatives amb el cineasta David Trueba. El primer capítol l’han dedicat a parlar de la pàtria i la bandera. ¡Ah! Són dos temes que van entrellaçats i són enormes, hi estic d’acord.

«Els menys patriotes que jo he conegut en la meva vida són els que contínuament es defineixen com a patriotes», advertia Wyoming per anar fent boca. Coincideixo amb aquesta apreciació. Hi ha molts patriotes que en realitat confonen la pàtria amb tot allò que afavoreix els seus interessos particulars, ja siguin ideològics o econòmics. En aquell moment estaven passejant pel Thyssen i es van aturar davant el retrat de Ferran VII que el 1815 va pintar Goya. Van coincidir Wyoming i Trueba analitzant l’element: «Aquest va ser el pitjor. S’ho va carregar tot. A partir d’ell, ja no vam tornar a aixecar cap». O sigui, era un regi patriota. Malgrat ser nefast, Goya el va pintar gloriosament moltes vegades. Era el seu ‘modus vivendi’. Després es redimia pintant les pintures negres. Aquest també hauria sigut un bon tema de conversa.

Notícies relacionades

Pel que fa a la bandera, Wyoming recordava que en la Transició, «venien els Guerrilleros de Cristo Rey i ens pegaven amb els pals de les banderes». Efectivament. El pal de la bandera és perillós. La tela pintada de colors, també. «Avui vas a un míting del PP i el primer que et donen a l’entrar és una bandera d’Espanya». És veritat, la utilitzen com si només fos seva. Recordo una entrevista a Lula da Silva a La Sexta el 2020, acabat de sortir del penal de Curitiba, en què van evocar el seu primer míting polític a Porto Alegre, l’instant en què va cridar: «¡Traieu les banderes!, m’impedeixen veure la gent». I recordo també els versos de Neruda, de 1963: «‘El loco viento de las banderas / hará que emigren mis raíces / a buscar otras tierras».

No sé si en pròximes jornades Trueba li demanarà a Wyoming que reflexioni sobre la seva feina a ‘El intermedio’. Seria interessant. ¿S’ha de fer humor, o s’ha de fer trinxera? ¿El sarcasme ha d’estar ben repartit o ha de ser al servei d’una ideologia concreta? En un moment donat Trueba va deixar caure: «Wyoming és encara més brillant quan fa humor contra algú». Aquest és el tema.