La crítica de Monegal: Jordi Pujol, quan la tele escolta la ràdio

A TVE-1 van decidir derivar a la seva sucursal, TVE Catalunya, escoltar la ràdio. Els comprenc. Hi ha hagut tants casos de corrupció política per tot l’empedrat de les Espanyes, que això de la ‘Pujol’s family’ ho han de considerar un localisme, un més. La presentadora de ‘L’informatiu’, Aina Galduf, advertia: «Nega que sigui corrupte, però la seva fermesa no és tanta quan es refereix als seus fills». A TV-3 també van accentuar, però en positiu. Als ‘Telenotícies’ interpretaven com a molt afavoridor per al clan familiar que el pare «defensi la majoria dels fills». No obstant hi va haver una reflexió, una variant, molt ressaltable al ‘Tot és mou’. Des de l’ortodòxia independentista més essencial hi va haver un retret a Pujol quan va dir que la bandera de Catalunya no és l’estelada, sinó la quadribarrada, i quan es va declarar nacionalista, però no independentista. És veritat que el cànon ‘indepe’ clàssic assegura que tot nacionalista acabarà sent independentista per simple progressió natural. Cosa que mereixeria un altre debat.

Notícies relacionades

¿Com tenim allò del 2cat?

‘Si amanece, nos vamos’…

Hi ha hagut un altre moment important que la tele no ha escoltat. Quan Pujol va advertir, en semitò de queixa, que jutges, periodistes, fiscals... «van burxant i si no troben res, s’enfaden». ¡Ah! Assimilar un processament a un concurs de maníacs que només es dediquen a burxar per perjudicar, és substancial per comprendre els mecanismes mentals de l’entrevistat.

P.D.- Respecte del rumor que circula que després d’aquesta entrevista Josep Cuní es jubilarà, fins i tot com acudit és dolent. ¿Com s’ha de jubilar, si està en plena forma i fet un pinzell? Que el Senyor ens segueixi conservant Cuní molts anys.