Perfil
Així és la Mariona, la jove «formigueta» guanyadora d’‘Eufòria’
L’artista de Valls, de 21 anys, es va presentar al ‘talent’ amb una àmplia formació a la seva esquena i aquí ha après a espavilar-se amb les coreografies
L’1x1 dels 16 concursants d’‘Eufòria’
La Mariona es converteix en la primera guanyadora d’‘Eufòria’
Es veia venir el triomf, tot i que el nivell dels seus companys era altíssim, perquè era la concursant perfecta, ja que mai havia sigut nominada al ‘talent’ de TV-3. Però la Mariona no les tenia totes. «Quan només t’enfrontes al jurat no saps què en pensa el públic i, com que és qui t’ha de votar, és més complicat. Així que no tens expectatives», va declarar a EL PERIÓDICO, encara al plató, després de la seva victòria. Tot i que en la segona semifinal ja havia sigut qui més vots havia rebut i ja es podia fer una idea que era favorita.
I és que l’exigència de Mariona Escoda, una jove de Valls de 21 anys que es va traslladar a Barcelona per estudiar Logopèdia, és molt alta. Precisament això és el que li ha permès sotmetre’s a una intensa formació de música clàssica per tocar diversos instruments i aconseguir ser una bona cantant i compositora. I ho era quan va arribar a ‘Eufòria’ –de fet, cantava amb la coral Cors Alegres, havia gravat el seu primer epé, ‘Tal com havia de ser’, uns mesos abans d’entrar i ja havia trepitjat escenaris–, però li faltava més desimboltura. I la va anar aconseguint poc a poc, entregant-se a números en els quals hi havia coreografies complexes, de les quals el màxim exponent va ser ‘Crazy in love’, de Beyoncé.
Cultura de l’esforç
Conscient que té molts fans entre els més petits, no la molesta convertir-s’hi en referent. «Si he de ser-ho d’alguna cosa, m’agradaria que fos de la cultura de l’esforç. De ser una formigueta», diu. I ella ho és, perquè cuida la seva veu durant tot el dia, conscient que té un instrument privilegiat. Supersticiosa confessa, no creu en més sort que la de l’esforç.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Milers de revisions judicials sobre discapacitat col·lapsen els jutjats
- José Durán: "Vaig portar el meu fill a entrenar i va morir als meus braços"
- La crisi climàtica es confirma des de l’espai exterior
- "No tenim perdó, però ara sé el mal que vaig fer"
- Janet Sanz: "Negar els efectes de la superilla hauria de ser un delicte"