Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: Amagar la dona per prevenir el vici

Cap, boca, galtes, orelles, coll, espatlles, i la resta del cos, tapat amb roba negra. Només els ulls. És l’única cosa que els permeten ensenyar. Des d’aquesta setmana totes les presentadores i periodistes que surtin a la tele de l’Afganistan, si no apareixen així, seran acomiadades i convenientment castigades. Ho mana el poder talibà, concretament el Ministeri de Propagació de la Virtut i Prevenció del Vici, que així s’anomena aquest enginy governamental.
Celebro que aquests dies gairebé totes les cadenes hagin fet un forat als seus informatius per alertar-nos del que està passant a l’Afganistan. D’aquest país la tele en va parlar l’agost del 2021. Va ser quan la caiguda de Kabul i la vergonyosa retirada d’Occident, l’ONU inclosa. L’Afganistan va ser uns quants dies actualitat televisiva. Des d’aleshores altres excitacions més rendibles han anat desplaçant l’Afganistan del focus informatiu.
No és només que la tele vagi a ratxes, és que cada ratxa enterra l’anterior i la deixa invisibilitzada. Amagar la dona per evitar el vici és una formulació cafre i canalla. Però atenció, hi ha altres talibans, aparentment més civilitzats, que també recentment han renegat dels cops de maluc de Chanel i l’han dilapidat. Això sí, a l’estil occidental; però apedregada al cap i a la fi.
Notícies relacionadesEn matèria de reporterisme sobre la marxa hi ha molt talibanisme rampant. Al telehipòdrom nacional ja és habitual veure reporteres que s’acosten a polítics per preguntar-los i queden invisibilitzades, tapades, reprimides, per ‘bodyguards’ amb aspecte d’armari. Andrea Ropero, la reportera volant d’‘El intermedio’ (La Sexta), ha patit últimament diverses ‘talibanades’. Té un estil suau, respectuós, però sap manejar la ironia amb una precisió extraordinària.
Ahir, en una roda de premsa de la senyora Ayuso, li va poder preguntar malgrat els armaris: «Parla vostè de feminisme masclista ¿Això és llenguatge del nou PP o el vell Vox?». Llavors la senyora Esperanza Aguirre, que també estava per allà, li va etzibar: «¡Vostès són La Secta!». I Andrea, sense perdre el somriure, va contestar: «Estava vostè molt més còmoda parlant amb Villarejo, és clar». ¡Ah! No tardaran els talibans a voler prevenir també el vici de la fina ironia femenina. No n’hi haurà prou amb fer-les sortir tapades de dalt a baix. També serà necessari emmordassar-les.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Racons emblemàtics de Catalunya L'increïble poble de conte a menys de 40 minuts de Manresa
- Previsió meteorològica Pluja a bots i barrals: el pronòstic del Meteocat per a Catalunya
- Forta discrepància Exclusiva Mamarazzis: Piqué no es muda a Miami i Shakira s’emporta els seus fills de gira
- Educació La justícia tanca la porta que Catalunya pugui prescindir de les matèries tradicionals a batxillerat
- Pisos turístics Gonzalo Bernardos té el culpable de dinamitar el mercat de l’habitatge: «Mirar cap a un altre costat…»
- EUROLLIGA Un gran Barça lluita fins caure sobre la botzina contra el líder
- Champions femenina El Barça topa amb el Wolfsburg, i el Reial Madrid, amb l’Arsenal
- PARTIT D’ALTA TENSIÓ PEL LIDERAT El derbi més llarg del món
- Rubén Cano: "Soc antimadridista per les injustícies arbitrals que vaig patir en els derbis"
- Crònica rosa Futbol i amor: el partit de la premsa rosa