La crítica de Monegal: Paròdia de Chanel i TV-3 amb Orfidal

Va ser particularment lluminós el final de l’esquetx, quan Toni Soler, propietari i presentador de l’‘Està passant’ va connectar amb Toni Cruanyes, conductor del ‘TN vespre’. i li va dir que ja que Chanel parla molt bé català, i viu a Olesa de Montserrat, podria escriure-li una lletra nostrada, una cançó nítidament catalana. I Cruanyes, seguint la conya, va remarcar: «Sí, podríem buscar alguna cosa de Salvador Espriu». Mentrestant, la Judit/Chanel deia que entesos, però que el que necessitava amb urgència era un Orfidal. O sigui, una dosi de lorazepam per relaxar-se.

¡Ah! A casa ens ha agradat molt aquesta paròdia de Chanel a l’‘Està passant’. Sobretot perquè el que de veritat els ha sortit és la paròdia més perfecta sobre com ha portat TV-3 l’èxit eurovisiu d’aquesta ballarina i cantant. ¡Ah! Ha hagut de ser d’una gran incomoditat per a «la seva» veure que molts catalans eurofans omplien de banderes espanyoles Olesa de Montserrat, inclòs el Teatre de la Passió. Per això al ‘TN migdía’ de diumenge van decidir treure importància al ‘Chanelazo’.

Notícies relacionades

Pepón Nieto denuncia que TVE volia vetar l’emissió de ‘Perdona, bonita, pero Lucas me quería a mí’

La crítica de Monegal: Falta entrevistar l’emèrit: ¿amb Motos o amb la Griso?

També això que algú li escrigui una lletra en català, com deien humorísticament a l’‘Està passant’, amaga una altra conya. No és als textos d’Espriu on s’ha de buscar. Només que algú surti a cantar «¡Venim de la foscor! ¡La repressió ens ofega! ¡Lluitarem!» i cosetes similars, TV-3 s’excita una barbaritat i actua com el millor tambor de ressonància. Li donen visibilitat als ‘TN’, el ‘FAQS’, el ‘Tot és mou’ i on faci falta; la criatura és ungida immediatament amb el «segell nostrat»; i li garanteixen contractes per amenitzar tots els pals de paller del Principat.

Entenguem el drama. Chanel, Olesa, Montserrat..., quina meravella. Però... ¡ai!, quina mala sort: Chanel no té el ‘target’, el cànon, que TV-3 considera d’autèntica catalanitat. Una llàstima. D’aquí això de l’Orfidal. Molt Orfidal.