La crítica de Monegal: Rufián va acabar subjugat, flipant davant Cayetano

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

Va advertir Mamen de seguida, per incentivar la picabaralla, que Cayetano solia anomenar Rufián «un xulo piscines». És a dir, un inici prometedor. Però el colossal d’aquesta trobada va ser per tot el contrari: no hi va haver ni una sola topada. Hi va haver un Rufián meravellat davant la pintoresca personalitat de Cayetano. Tant és així que va acabar exclamant, amb gran joia per als altres convidats (Ana Morgade i Daniel Guzmán): «¡Ets gran, Cayetano! ¡Ets un descobriment de l’hòstia! ¡Hauries de ser al Congrés dels Diputats!». ¡Ah! Jo crec que el primer cop de Cayetano que els va deixar a tots flipant va ser quan va advertir: «Jo he nascut en una època equivocada. Jo hauria d’haver nascut a l’edat mitjana. Tinc cavall, sí, ¡però no tinc espasa!». I va continuar després servint amb safata un rosari de saborosos titulars: «El meu barri era el palau de la meva mare. Vaig haver de marxar-ne amb una mà al davant i una altra al darrere. [...] El problema de Catalunya, Rufián i jo, junts, l’arreglem [...] Rufián, et convidaré a muntar a cavall al Club de Campo i potser guanyes alguna cosa». Resumint, davant d’aquella reunió d’estimables progres i d’esquerres, Cayetano va jugar a fons la carta de criatura rara, cavaller feudal dels temps de cavall i espasa, i es va transformar en el gran protagonista de la vetllada. Li va salvar el programa a Mamen.

Per cert, hi va haver un moment, gairebé al final, de notable calat, quan van treure aquell moment de Rufián al Congrés en el qual assimilava els votants de Vox com ignorants que no coneixen filosofia ni res. Rufián es va desdir de seguida d’aquesta interpretació de les seves paraules. Però va afegir: «El que dic és que la gent que vota Vox són ratolins que voten gats». I Cayetano reia per sota el nas. ¡Ah! Aquell instant sobre l’ús de la cultura del votant com a arma per desacreditar l’opció votada mereixeria un programa sencer. Un ampli debat.