La crítica de Monegal: per què el xerpa d’Ayuso està enfurismat

Andrea, amb gran serenitat, li va dir que ella només estava fent la seva feina i que deixés d’empènyer-la i agredir-la. La situació va ser destacada després, a la nit, amb sarcasme, per Wyoming, que va retransmetre el moment com si fos una agressió futbolística analitzada pel VAR: «¡Hi ha contacte! ¡Hi ha una empenta! ¡És una falta greu! ¡L’haurien d’enviar al vestidor!». O sigui, sent intolerable, riem una mica.

Discrepo, amb el seu permís. Falta una anàlisi més profunda. ¿Per què MAR està irritat i agressiu amb una col·lega periodista? Rodríguez és el xerpa d’Ayuso. És el ‘consigliere’ i mentor que està conduint la colossal escalada política de la presidenta de Madrid. Hauria d’estar contentíssim. El seu cop d’Estat contra la Génova de Pablo Casado ha sigut un èxit absolut. Va dissenyar una operació tècnicament perfecta de demolició política. Primer va cuinar secretament els recolzaments (Feijóo, el principal) i després va treure el bisturí i amb precisió de cirurgià va deixar Casado sense òrgans vitals per poder sobreviure.

¿Per què, doncs, MAR està ara tan colèric? Crec que la resposta és el fil que va deixar penjant, que va oblidar tallar, i que l’està amargant molt: les escandaloses comissions, en plena pandèmia, del germanet d’Ayuso. Per això el xerpa entra en fase goril·la quan veu que la tele, que una periodista, s’acosta a preguntar. ¡Ahh! Les preguntes sobre la marxa no es poden controlar mai.

Un espionatge previsible

Notícies relacionades

El rap de les urnes de l’1-O sembla que sona diferent

El nas avisa de la dimensió de la bragueta

Ressaltem avui un apunt, molt lúcid segons el meu parer, del filòsof i convençut independentista Jordi Graupera al ‘Planta baixa’ (TV-3). Ha advertit els contertulians que s’horroritzaven davant aquest possible espionatge del CNI a líders independentistes: «Quan fas la independència contra un Estat, el previsible és que aquest Estat t’investigui. Això ho has de tenir previst». Efectivament. Si intentes dinamitar un país, el més probable és que aquest país t’inspeccioni. Així funcionen els estats, aquí, fora d’aquí i fins i tot a la Xina Popular, com diria el meu admirat Carod-Rovira.