La crítica de Monegal: Kaspàrov i el tauler d’escacs de Putin

Interessant connexió. Kaspàrov, que viu exiliat entre Nova York i Croàcia, va ser –i és– l’escaquista díscol, perseguit i empresonat diverses vegades per Putin fins que va decidir fugir. Va escriure un llibre premonitori, el 2015, titulat ‘Winter is coming’. Ara crec que en prepara un altre que es titularà ‘L’hivern ja és aquí’. Efectivament. El gèlid i alhora sagnant hivern de Putin ja va arribar a Síria, quan va col·laborar amb Al-Assad massacrant tot el país –ho explica molt bé Mayte Carrasco al seu documental ‘El Gernika sirio’, penjat a Movistar+ i del qual els vaig parlar aquí el 31 de març– i aquell hivern de mort i destrucció s’ha instal·lat ara a Ucraïna.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

Aquesta entrevista televisiva amb l’escaquista Kaspàrov perfila els salvatges i cruels escacs que està manejant Putin. Una de les peces d’aquest tauler, políticament menor però rellevant en l’escaquística, és Anatoli Kàrpov. A diferència de Kaspàrov, Kàrpov –també excampió mundial– es manté com a diputat a la Duma. O sigui, forma part de la cort de ninots de Putin. Recordo un instant televisiu –que ara resulta molt punxegut– quan Kàrpov va ser convidat a la final de ‘Got talent 2021’ (T-5) i li va firmar un tauler d’escacs a un embadalit Risto Mejide. Expliquen els grans mestres que quan es van enfrontar Kaspàrov i Kàrpov per al títol mundial, el 1985, al saló Txaikovski de Moscou, Kaspàrov, encara jugant amb negres, va vèncer amb una estratègia tan genial com arriscada: va anar deixant que mengés peons, mentre ell anava desplegant els cavalls des de darrere, i va acabar dominant la partida. El mestre Alexander Nikitin ho va descriure així: «Va ser tremend veure Kàrpov, amb blanques, i amb peons extres, però incapaç d’organitzar les seves peces, congelades a les files posteriors». 

Evidentment, Kaspàrov no és Zelenski ni Kàrpov és Putin, però és alliçonador recordar que la voracitat va ser la perdició d’aquest escaquista que avui exerceix de peó al tauler de Putin.