La crítica de Monegal: El periodista que neteja, i el cor del pop

Però no són només les preguntes. També és un factor interessant, que mou a la reflexió, la textura humana de qui concursa. L’altre dia van convocar l’Eduardo –d’uns 50 anys d’edat, calculo jo– i el Juanra li va preguntar: «¿A què et dediques?» Va contestar «Soc periodista». ¡Ah! El Juanra, com és natural, es va interessar molt i li va preguntar on treballava. L’Eduardo va respondre: «Amb la crisi del 2008 em vaig haver de reciclar. Netejo l’escala de l’edifici on visc». No ho va dir amb dramatisme. Ni tan sols ho va accentuar com si fos un trist destí. Però a mi em va fer reflexionar molt. He arribat a la conclusió que l’Eduardo, fent de netejador, compleix perfectament amb el periodisme. No sé quants de nosaltres, els periodistes en actiu, podríem sortir a la tele dient el mateix.

Notícies relacionades

Sandra Barneda

L’ascensor i el temps

Un altre moment interessant que he vist recentment en aquest concurs va ser fa una setmana, quan van reemetre el dia que va concursar l’actriu Bibiana Fernández. Crec que va ser fa un any, el març del 2021. Jugava per 20.000 euros i la pregunta era ‘¿Quants cors té un pop?’ Respostes possibles: Un, dos, tres o cap. ¡Ahh! Quina angoixa li va entrar a la Bibiana. Quin dolor. Quina angoixa. Deia: «¡Ai! Quina maldat si la resposta correcta fos ‘cap’. ¿Com no ha de tenir cor un pop? El pop Paul, per exemple, aquest ‘home’ que va estar tan a favor nostre en aquell mundial de futbol». I s’estremia. Tenia raó la Bibiana. ¿Com li hem de negar el cor a un animalet? Va demanar el comodí del 50%. Van quedar com a resposta a triar ‘tres’ i ‘cap’. Va dir ‘tres’. I va encertar de ple.

¡Ahh! Aquesta situació de la Bibiana va ser molt bonica. Ho tenia claríssim: no hi ha cap animal sense cor, tret d’alguns platihelmints. Més complicat hauria sigut si li haguessin preguntat a la Bibiana pel cor dels humans. N’hi ha alguns que no en tenen. Destorba als seus objectius.