La crítica de Monegal: La mala sang, el Goya, i Esperanza Aguirre

Ha sigut contundent: els acusa d’haver-se polit el quadro de Goya de la família, d’haver-lo venut de forma irregular, opaca i malintencionada, sense complir els requisits obligats al tractar-se de patrimoni artístic, i, el que és pitjor, que no han repartit ni un euro a la família. Insinua, a més, que hi ha hagut possible frau en la transacció: la casa de subhastes Sotheby’s el va taxar en vuit milions d’euros, «i ells diuen que l’han venut per cinc i mig a Villar Mir».

Notícies relacionades

La crítica de Monegal: La lluita de Manuela i l’oferta de república d’Uri Geller

Els programes de sexe a Espanya: de la doctora Ochoa a La Terremoto de Alcorcón

I ha afegit: «El meu germà mai hauria pogut vendre aquest quadro si la seva dona no hagués sigut la presidenta de la Comunitat de Madrid». O sigui, denuncia tripijocs i martingales defraudadores sota el corrupte paraigua de qui utilitza un càrrec públic per retorçar les lleis al seu gust. ¡Ah! Fa temps que aquest assumpte del Goya venut per Esperanza Aguirre i el seu marit corre pels jutjats, i acabarà segurament al Suprem. És un culebró interessantíssim. No comptava la senyora Aguirre que el seu cunyat, com a aristòcrata, és heterodox i raríssim. Té un currículum molt atractiu. És enginyer aeronàutic, llicenciat en filologia, diplomàtic, escriptor i dramaturg. Com a home de teatre ha sigut ajudant de direcció al María Guerrero i al Teatro Español de Madrid. Com a autor té una peça, considerada maleïda, titulada ‘Me cago en Dios i otras cagadas’ editat per la petita i simpàtica editorial La avispa. Com a diplomàtic –a Nova York i Belgrad– va denunciar el 2015 el ministre García-Margallo per haver-lo destituït: «Utilitza contra mi mètodes de la Inquisició [...] Resulta que per ser ambaixador cal anar a combregar cada dia».

¡Ahh! Aquest cunyat s’ha convertit en incòmoda pedra a les delicades sabatetes de la senyora Aguirre i el seu marit. Li deia a Andrea, parlant dels aristòcrates: «L’aristocràcia es regeix per la sang. És una secta». Potser per això ha escrit ‘Mala sangre’. Potser aspira que actuï a tall de diàlisi i purifiqui el raig sanguini corrupte de la seva pròpia família.