Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: ‘Cuéntame...’ carrega contra el Govern de Felipe

Nova temporada de ‘Cuéntame...’ (TVE-1). La número 22. Estan abordant els anys 1993-94. I a través de Toni Alcántara, el fill gran de l’Antonio i la Merche, que ara treballa a la Moncloa, la sèrie ha posat el focus en els últims anys del Govern socialista de Felipe. ¡Ah! Que els guionistes hagin dibuixat el Toni com a director de comunicació, despatxant directament amb Narcís Serra (interpretat per l’actor Miguel Uribe), permet a la sèrie enfocar –des de dins– els moments que consideren més rellevants del final del felipisme. Per ara han triat el conflicte del ministre Carlos Solchaga per haver viatjat gratis, en un viatge privat a les Balears, amb un vaixell de Trasmediterránea; la baralla del ministre Corcuera amb el Tribunal Constitucional per ‘la puntada de peu a la porta’, i, finalment, el cas del director general de la Guàrdia Civil Luis Roldán, que ara estan començant a abordar amb una trobada entre Roldán i Antonio Alcántara la mar de pintoresc al bistrot. També ens han explicat altres qüestions greus del Govern, com la vaga d’estudiants per la pujada de les taxes universitàries, o la mort de l’etarra Miren Gurutze Iantzi a la caserna de Tres Cantos.

Notícies relacionades

Sobre aquesta mort, el Narcís Serra de ‘Cuéntame...’ exclama: «A veure què t’inventes, Alcántara, perquè la premsa ens menjarà vius». I Toni Alcántara, conscient que ningú es creuria que una jove de 30 anys, detinguda en una caserna, hagués mort d’un infart, comunica al seu equip: «S’ha d’alterar la realitat, ¡s’ha de construir un relat!». ¡Ah! Això de construir un relat, amb el pas dels anys, s’ha perfeccionat molt. De manera que en aquesta temporada han decidit enfocar el més espinós del tram final del Govern de Felipe. És curiós, quan la sèrie discorria per 1983-84-85, poc ens en van explicar del triomf socialista a les urnes. Llavors van decidir entretenir-nos amb les banyes que l’Antonio li posava a la Merche, i viceversa, i amb el trencament del matrimoni. O sigui, durant unes quantes temporades van transformar ‘Cuéntame...’ en un culebró.

¡Ahh! Potser tenia raó Felipe quan a ‘Los desayunos de TVE-1’ (2010) va advertir, referint-se a la influència d’Aznar a ‘Cuéntame...’: «Una voluntat política va decidir que quan la sèrie arribés a 1983, es minimitzessin els èxits socialistes».

Temes:

Ferran Monegal

Inicia sessió 0 Comentaris

Sandra Barneda

L’ascensor i el temps