La crítica de Monegal: Es desmaien la filla i la mare, ¡un èxit absolut!

¡Ah! L’enrenou a la grada va ser majúscul. Però per doble motiu. No només s’havia desmaiat la Sandrina, també la seva mare, que estava de convidada entre el públic, va patir immediatament un esvaniment i també va quedar estirada. I la presentadora, Alicia Senovilla, amb un punt d’ensurt, molt comprensible, va haver d’acomiadar el programa com bonament va poder. ¡Ah! Dos desmais, i tots dos a l’uníson en un mateix plató, és un assumpte interessant que transcendeix el terreny televisiu. La Física clàssica diu ‘efecte simpatia’ a aquest fenomen. És la relació que sorgeix entre dos cossos diferents quan, de sobte, a un li passa alguna cosa i, per inducció, a l’altre li passa el mateix.

Notícies relacionades

Reflexions a les fosques

La final

El fet que la mare també es desmaiés, afegeix un plus de suggestió de parentiu, però podia haver-se produït exactament igual amb una altra senyora del públic. Està demostrat que la tele augmenta l’‘efecte simpàtic’ entre cossos diferents. Recordo que quan Alicia Senovilla presentava a A-3 TV ‘El castillo de las mentes prodigiosas’ (2004) ja va passar un efecte d’‘inducció simpàtica’ que va ser comentadíssim. Estava la pitonissa Lola molt excitada i tremolosa, molt espantada perquè pressentia que els esperits farien alguna cosa terrible, i mentre s’agitava, de sobte, ¡patapam!, es va desplomar el sostre sobre ella. Gairebé van haver de cridar a una grua. Va ser una calamitat –no va arribar a catàstrofe, per fortuna– per ‘inducció simpàtica’ entre la pitonissa i els esperits.

Aquests dos desmais, sense més conseqüències, han aconseguit que una tele autonòmica humil, Castella-la Manxa Media, hagi traspassat la barrera del so i s’hagi transformat en viral i de la qual parla tothom. O sigui, un èxit de cadena absolut. Ningú recorda si la Sandrina cantava bé, o no, la copla ‘Triniá’, que és del que anava el concurs. Això no importa. Importa el soroll.