La crítica de Monegal: Eurovisió, ‘perreo’ i postureig sense fronteres

Però de cap manera pretenc injuriar aquesta efemèride de cançons, cors i danses transnacionals. Res se li ha de retreure a qui ha decidit abraçar l’ofici de cantant en aquest món. És una cosa bonica, totalment inofensiva, tot i que estigui desafinant. Aquestes gales del Benidorm Fest les estan presentant Màxim Huerta i Alaska. Conformen una parella una mica extravagant. En l’emissió de dimecres ella anava enfundada en un impecable vestit de gala, i ell en pla adolescent ‘teenager’, amb una americaneta i a sota una samarreta blanca, de les que et poses quan fas gimnàstica. Estèticament parlant el cop visual va ser una mica estrafolari.

Notícies relacionades

Coses que em passen mentre miro la tele

Doncs no va ser en directe

Els vots per triar la cançó continuen disseminats. El vot que diposita l’audiència des de casa només té un 25% de pes en la decisió final. Això ho han muntat així perquè estan escarmentats de l’any que el poble va decidir de veritat, al 100%, i va sortir escollit Rodolfo Chikilicuatre. ¡Ah! Les votacions populars de vegades donen unes sorpreses que provoquen infarts en qui remena les cireres. A falta de veure les següents gales, per ara hi ha consens en assenyalar la cantant Chanel com a favorita. Com ella deia: «Quan sents el meu tema, et venen ganes de ‘perrear’ tota l’estona». Estic d’acord, el ‘perreo’ és el ‘mainstream’, la tendència actual, i no només en matèria musical. El trio gallec Tanxugueiras també té grans possibilitats. Els donen suport una legió de fans molt militants, que quan escolten que canten en gallec i català «Non hai fronteiras / No hi ha fronteres» entren en un grau d’excitació notable.

L’única cosa que lamento és que al veterà duo Azúcar Moreno ja l’hagin eliminat. El seu tema ‘Postureo’ em sembla molt actual. Lliga amb el de Chanel. Només hem d’anar mirant la tele cada dia i comprovar que el ‘perreo’ i el postureig és el que domina.