La crítica de Monegal: L’estràbic menyspreu d’una septuagenària

Amable, simpàtic dins d’un respectuós sentit de l’equilibri, té cura del seu físic, molt atlètic per a la seva edat, i gran aficionat al ball. La salsa i la batxata són les seves melodies preferides. Deia, amb un alegre candor tardoral molt bonic: «Quan ballo, ella sent el meu cor i no necessita el seu per respirar. ¡Això és amor!». ¡Ah! Aquest octogenari de Sevilla m’ha semblat un bon tipus, amb aquest sentit ‘machadià’ de la paraula bo, tan net. Però la dama que li va buscar Sobera per lligar era una altra cosa diferent. Es fa dir Pili. Va prohibir d’entrada que el programa revelés la seva edat. ¡Ah! Potser no en té 83, però 77 segur. Al veure el Pepe, li va semblar molt vell.

Notícies relacionades

"Si no hi ha sardina, la foca no treballa"

De Miramar a La 2 Cat: 66 anys, 2 mesos i 29 dies

El va rebre amb una ganyota eixuta, aquesta actitud que a Andalusia en diuen amb tanta precisió ‘esaboría’. Durant tota la vetllada el seu menyspreu va anar en augment. I va acabar dient: «Jo en vull un, com a màxim, de 49. No m’esperava trobar-me ‘això’. Quan vaig a la discoteca a mi els joves em segueixen». ¡Ah! Quant error el de la senyora Pili. Ni tan sols és crueltat. És patètic estrabisme. «Ahora que estoy frente a ti parecemos dos extraños. Lección que por fín aprendí, ¡cómo cambian las cosas los años!», cantava l’argentí Juan Carlos Cáceres, als anys 90, a les ‘caveau’ del ‘vieux Paris’.

HI HA ALTRES DAMES diferents a la senyora Pili que a la tele han sortit. ‘La Sexta Noticias’ va tornar a Los Llanos de Aridane, i una senyora, probablement també septuagenària, o més, va sortir un moment a una finestra ara que el volcà ha deixat d’escopir. Deia, compungida: «És horrible, no puc mirar. Allà hi havia la casa on vaig néixer, allà la de la meva germana, allà la dels meus cosins... No en queda res». ¡Ah! Jo crec que el Pepe és a La Palma on hauria d’haver anat. Allà hauria sigut comprès. Al restaurant ‘First dates’, com deia Luis Arribas Castro, aquell sensacional radiofonista: ‘la ternera no se paga con ternura’.