La crítica de Monegal: El nou director de TV-3 haurà d’anar amb fusell

Les càmeres van entrar al despatx principal de Sant Joan Despí, i van enxampar Jair Domínguez assegut a la butaca de director, armat amb un fusell. Naturalment era una broma, però sol passar que és en l’humor que trobem la veritat més absoluta. Aquesta nova CCMA presenta una correlació de forces d’inestable equilibri. Malgrat haver aconseguit el PSC tres conselleries, l’independentisme suma una majoria. L’única esperança dels socialistes és que ERC i Junts continuïn clavant-se punyals per l’esquena i no vulguin sumar junts.

Notícies relacionades

David Cantero parla dels motius de la seva sortida de Mediaset: «Sents que hi ha algú que vol treure’t del mig»

Onze anys del ‘Què t’hi jugues’

Qualsevol escenari és possible, però en tots la nova criatura que es triï per dirigir TV-3 haurà d’anar ben armada a treballar. No pel que es pugui trobar dins la cadena. A TV-3, mentre flueixin els diners i no es retallin les soldades, el personal s’aclimata amb una facilitat portentosa. El fusell li serà necessari per les andanades que li vindran de fora. Si el càrrec recau en una criatura afí a Junts, i segueix la consigna d’anar enfocant, donant visibilitat i impulsant contínuament la política que es cou a Waterloo, tindrà al davant ERC+PSC. ¡Ah! La política fa companys de viatge que són veritables meravelles. Si la criatura és afí a ERC, i l’ordre és que TV-3 faci amb Puigdemont el que tan sàviament ha fet el Vaticà amb el Papa-bis Benet XVI –o sigui, jubiladet i invisible en la quietud d’un monestir– llavors es trobarà amb el front bèl·lic i emprenyadíssim de Junts. I si per casualitat la criatura que dirigeixi TV-3 resulta ser un valerós vers lliure, haurà d’anar més armat que mai: les perdigonades li vindran de tot arreu. 

Al fusell del sortint, Vicent Sanchis, li desitjo un assossec merescut. En menys de cinc anys ha transformat TV-3 en la millor teletrinxera privada de Catalunya. Una nova ambaixadeta seria un premi oportú. Li aconsello Turquia. Adana, més que Istanbul. Aquí coneixerà la família Yaman, terratinents de Çukurova. Disfrutarà. Segons el culebró ‘Tierra amarga’, són molt recargolats.