La crítica de Monegal: El futur de Piqué: no descarta presidir el Barça

Però, segons el meu parer, el més picant i lluminós de la vetllada va ser quan Pablo Motos li va preguntar: «¿Et veus de president del Barça?». I Piqué va respondre: «Hi ha dies que sí i hi ha dies que no». Si prenc la decisió, ho faré des del gran amor que sento pel Barça». ¡Ah! Aquest és un tema de futur –potser no tan llunyà– molt apassionant. Es va esplaiar Piqué sobre el que significa ser president d’un club de futbol de la categoria d’un Reial Madrid o un Barça. Va dir d’entrada que cal fer del futbol «un producte sexi» per atraure les noves generacions, tan entretingudes i de vegades escampades amb les diversions multipantalles.

Notícies relacionades

Mascó i Basté parlen de sexe

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

Com a jugador va fer una anàlisi molt pintoresca sobre les crítiques que cal suportar al camp: «Quan les coses van malament, la gent tendeix a xiular. Estar xiulant durant un partit no ajuda. Enfonsa més. Si es vol protestar, que es faci al final, quan el partit ja s’ha acabat». Interessant: mentre juguem, prohibit xiular. Les xiulades al final, quan ja ens estem dutxant. Però sobretot, parlant d’aquesta possibilitat de presidir el Barça, va considerar que el més dur: «És haver de presentar un aval pel 15% del pressupost del club. En el cas del Barça són 150 milions. Això és arriscar la teva fortuna». ¡Ah! El tema dels avals està molt d’actualitat. A Florentino Pérez li subjuga augmentar-los més. És natural, té molts diners i és una manera d’eliminar possibles mosquits que intentin picar-li el càrrec. El cas de Laporta sembla diferent. Immers en el seu via crucis econòmic actual, aspira a rebaixar l’aval.

En qualsevol cas, la possibilitat de Piqué com a futur aspirant a president del Barça altera l’escenari mediàtic. Si afegim el dibuix futurista a Pep Guardiola, sempre tan devotament visibilitzat a TV-3, malgrat ser a Manchester, es pot perfilar un duel apassionant.