La crítica de Monegal: A l’amant del Rei la paga la tele pública

És difícil que un que ha sigut cap dels espies (director del CNI) es transformi de sobte en baríton i es posi a cantar el ‘Rigoletto’. Però alguna estrofa interessant li ha pogut treure Gonzo (‘Salvados’, La Sexta) a Alberto Saiz, que va ser director del CNI del 2004 al 2009.

De les alegries de la bragueta del rei emèrit, cessant o dimitit, en concret sobre Corinna, ha dit molt poquet: que l’únic interès d’aquesta senyora era fer negocis, que el CNI no finançava la seva seguretat amb diners públics, i que era una dona molt perillosa per a la monarquia.

I Gonzo, meravellat, va llançar llavors aquesta pregunta: «¿Era més perillosa Corinna o el perillós de veritat era el Rei?». ¡Ah! Es va quedar rígid el cap dels espies. Va balbotejar un «No, no...» però la pregunta va ser oportuna. En efecte, vist això, sembla que el gran enemic de la monarquia ha sigut el mateix Rei dimitit.

Sobre una altra famosa amant règia, Bárbara Rey, va advertir Gonzo que perquè s’estigués callada se li van pagar 25 milions de pessetes a través de TVE, i després 600 milions més al llarg de 10 anys. El cap dels espies, sobre aquest cas, va dir: «Hi havia un xantatge a sobre de la taula, sí» i va afegir que «a la susdita persona» se li van facilitar contractes en televisions autonòmiques, citant en concret la televisió de València.

Home, aquest tema és molt bonic. Demostra com poden arribar a ser d’útils les teles públiques. Mesos enrere, quan es va detenir l’exventríloc Moreno, es va saber que a través de societats paral·leles utilitzava els seus contractes amb TVE per als seus tripijocs.

Notícies relacionades

Nova estrena un nou culebró turc: ‘La hija del embajador’

La crítica de Monegal: Eurovisió, ‘perreo’ i postureig sense fronteres

També hem vist com la política se serveix del seu control de les teles públiques per retribuir els seus escolans, portaveus i activistes, posant-los programes o contractant-los perquè facin l’‘agit prop’ des de tertúlies. Que ara fins i tot un director del CNI adverteixi que els claus regis es financen també a través de la TV pública, reflecteix com està de podrit el ‘telehipòdrom’ públic.

Les confessions dels caps dels espies estan d’actualitat. Els ‘papers de Manglano’, un altre famós director del CNI (1981-1995), ja mort, estan donant molt de si. Fa un mes Iker Jiménez va entrevistar a ‘Cuarto Milenio’ Jorge Dezcallar que va ser al capdavant del CNI entre el 2002 i el 2004. Dezcallar va fer bona l’advertència que els feia al principi: un cap dels espies no és un baríton. No canta ni en un karaoke. Sobre el CNI Dezcallar no va dir ni piu.