Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: Pagar perquè t’entrevistin i et facin la pilota

Acaba de plantejar l’humorista Marc Giró, al consultori obert que té muntat a ‘Està passant’ (TV-3) un tema interessantíssim. La famosa directora de l’Acadèmia ‘Operación Triunfo’, Noemí Galera, li ha deixat gravada aquesta pregunta: «¿Què he de fer perquè m’imitin en el programa ‘Polònia’?. ¡Ah! I davant aquesta pregunta, Marc Giró va contestar: «T’ho explicaré, Noemí. Sortir imitat a ‘Polònia’ no és una cosa espontània. Perquè et facin la paròdia ¡cal pagar! ¡Totes les persones parodiades paguen, Noemí, paguen!». I amb el crit de «¡Transparència a TV-3!» va afegir assenyalant casos concrets: «Jo mateix pago perquè m’imitin. ¡Fins i tot els de la CUP paguen també!». I es va generar una gran conya.

Notícies relacionades

Naturalment, tot era una broma, una humorística genialitat del formidable Marc Giró. Però després de les rialles, aflora un tema transcendent. Efectivament és colossal la visibilitat que et dona la tele. No importa que en la imitació quedis com una patata fregida, un badoc o un beneit. Avui l’important és que la tele no t’ignori. Que et tregui. Que et doni presència. Però no només en paròdies. Sobretot en entrevistes de programes informatius, magazins, etcètera. Els polítics, per exemple, són els que més desitgen, i més necessiten, que la tele els presti atenció, els mimi, i expandeixi les seves idees. Recordo que anys enrere el diari ‘El Mundo’ va publicar documentadament que el grup municipal del PP de València havia pagat 8.120 euros a la cadena Trece TV (i 15.103 més a la Televisió Popular del Mediterrani) a canvi que entrevistessin Alfonso Grau, vicealcalde, i el portaveu Alfonso Novo, entrevistes que es van emetre just 48 hores abans de les eleccions municipals del maig del 2007. Els entrevistats van quedar formidablement. I el seu partit va rebre un reconeixement televisiu fonamental de cara a les votacions.

Les subvencions i la concessió de publicitat institucional a dit són les formes clàssiques que tenen els partits governants perquè la tele els faci de submís altaveu. Però la fórmula pagar per ser entrevistat pot ser una formidable via de finançament per a les teles. Naturalment, qui paga, mana, o sigui, que queda garantit que el polític rebrà de la tele un massatge gloriós. Em consta que hi ha un canal, un almenys, que ja està assajant aquesta via com a base per fer un negoci rodó.

Temes:

Polònia TV-3 Ferran Monegal

Inicia sessió 0 Comentaris

Sandra Barneda

L’ascensor i el temps