Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: TVE: els errors pesen, Ana Blanco manté la ingravidesa
TVE ha fet aquesta setmana els seus primers 65 anys. No he vist cap gran celebració de l’efemèride, de moment, a la seva graella. Dimecres a la nit, sí, una miqueta d’excitació nostàlgica a ‘Viaje al centro de la tele’, seguit d’un especial ‘Lazos de sangre’ sobre Chicho Ibáñez Serrador i el seu gloriós concurs ‘Un, dos, tres...’. I poca cosa més. Home, atesa la situació d’aquesta gran corporació pública, amb uns índexs d’audiència que voregen la irrellevància davant els imperis privats, i també altres cadenes públiques autonòmiques, potser és millor mantenir la prudència. És molt simptomàtic que quan TVE celebra la seva edat ha de recórrer a la moviola cap al passat, i recordar Félix Rodríguez de la Fuente, el ‘Gran Circo’ de la família Aragón, Chicho, o el gag de l’empanadilla de ‘Martes y trece’. ¡Ah! Han passat més de sis lustres de tot això. Dels últims anys, en canvi, TVE em sembla que només s’atreveix a publicitar com a èxits ‘Operación triunfo’ o ‘Cuéntame...’. Vist el problema en diacronia, potser a qui haurien de fer un homenatge és a Ana Blanco, que porta des de 1990 presentant ‘telediarios’, molt més temps en antena fins i tot que Jordi Hurtado. Això d’Ana Blanco és prodigiós. Més de 30 anys esquivant les purgues que les diferents tendències polítiques han anat fent a TVE. I mentre la ‘corporació’ –abans ‘ens’– se n’anava inclinant, cap avall. pel pes dels errors, Ana Blanco és l’única que ha demostrat tenir el do de la ingravidesa.
Pel que fa al paper de TVE Catalunya, la irrellevància també es manté. Ni el fitxatge de Xavier Sardà (‘Obrim fil’) ha aconseguit canviar la situació. Té prohibit tocar informació d’actualitat, i es refugia en temes com ‘¿Què mengem?’, ‘¿Hi ha vida després de la mort?’, i és clar, així no hi ha manera. A sobre, ara el desplacen a la matinada i potser ja només el disfruten els que fan guàrdia al parc de bombers.
TVE va néixer el 28 d’octubre de 1956. La ‘Carta de ajuste’ va ser la primera imatge que va emetre. Un altre 28 d’octubre (de 1866) va néixer el senyor Ramón María del Valle-Inclán a Villanueva de Arousa. Mai va conèixer la tele. Però quan a ‘Luces de bohemia’ explica que la cultura es transforma en esperpent quan passa pels miralls còncaus i convexos, estava, sense saber-ho, definint la tele.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Neteja pública El sistema de recollida porta a porta fracassa entre els veïns de Cambrils: «Si no l’utilitza ningú, ¿quin sentit té?»
- Tradició Barcelona consolida el seu rendible turisme de Cap d’Any: hotels, restaurants i discoteques complets per rebre el 2026.
- Tribunals Els Mossos que van ajudar a escapar Puigdemont van aparcar el cotxe de la fuga el dia anterior a Arc de Triomf
- ACTUALITAT BLAUGRANA Lamine Yamal, el nou 10: «Jo treballo per al Barça, jugo per al Barça, però quan surto de la ciutat esportiva gaudeixo de la meva vida i ja està»
- Consells pràctics Com aplicar la regla de les 24 hores per estalviar diners i evitar compres impulsives
