La crítica de Monegal: Homenatge sense art i molta xafarderia a Concha Velasco

Vist així, ¡al·leluia i endavant! Jo discrepo de dalt a baix. La gran tele pública d’aquest país no pot aspirar a ser com la sucursal d’un ‘fast food’ on només compta la quantitat d’hamburgueses que venen i no la qualitat gastronòmica que donen.

Se suposava que aquest ‘Lazos...’ era un homenatge a Concha Velasco. Una visió global, 360 graus, sobre la seva fèrtil i extraordinària trajectòria que inclou tots els escenaris: teatre, cine i televisió. Però el que hem vist han sigut dues hores llargues dedicades gairebé en la seva totalitat a repassar els nòvios, els embolics, o la seva turbulenta vida de casada. El seu matrimoni amb Paco Marsó ha ocupat bona part del treball. També l’anecdotari de les seves relacions amoroses, amb José Luis Sáenz de Heredia, amb Juan Diego, amb Fernando Arribas.

O sigui, més que mirar i explicar-nos l’art de Concha com a gran actriu, el que han fet ha sigut furgar-li –en to carinyós, això sí– el cos de cintura per avall. Per les pantalles del fons passaven unes gravacions, un loop com diuen els experts, amb imatges d’obres importants que al llarg de la seva vida ha interpretat. Però era només una decoració per omplir. La base argumental era la xafarderia sobre la seva casuística amatòria o matrimonial.

Notícies relacionades

El ball de Paloma i Risto

Així seran els nous platós del Telenotícies: adéu al croma i càmeres 360 graus

La gran Concha Velasco de ‘Filumena Marturano’, dirigida per Adolfo Marsillach, obra d’Eduardo de Filippo que en el cine van immortalitzar Sofia Loren, Vittorio de Sica i Marcelo Mastroianni; la gran Concha Velasco de ‘Las arrecogias del beaterio de Santa María Egipcíaca’, la tortura de Mariana Pineda enfrontada a l’absolutisme de Ferran VII, on va treballar colze a colze amb Pilar Bardem i María Luisa Ponte; la gran Concha Velasco de ‘Teresa de Jesús’, sèrie de Josefina Molina a la mateixa TVE ... , de tot això, i moltíssim més, res.

Estràbic, equivocat exercici el de TVE-1. Desesperats, busquen audiència sense reparar en el mètode utilitzat. No han fet un treball d’altura, de servei públic, cultural, sobre Concha Velasco. S’han quedat a la zona baixa. Aquest tipus de tasques els feia molt millor T-5 quan emetia ‘Hormigas blancas’. Allà ja sabies per endavant que la vulgaritat estava garantida.