La crítica de Monegal: La taula de diàleg i el ninot de Puigdemont

Pasmat Toni Soler davant aquest boicot de Junts a la taula de diàleg, intentant explotar-la tant sí com no, atònit Soler, i alhora petant-se de riure, el director i presentador d’‘Està passant’ (TV-3) ahir, consolant-se, advertia: «Podria haver sigut pitjor. La primera opció de Junts era posar a la taula Ramón Cotarelo, Pilarín Bayés i... ¡aquell ninot de Puigdemont que saludava els cotxes a l’AP 7!». ¡Ahh! És en els programes d’humor i de mofa, i no en els ‘Telenotícies’, on moltes vegades trobem les claus de la veritat del que ocorre. Aquest programa de Soler va ser creat com a trinxera d’ajuda a la transformació de TV-3 en artefacte d’‘agitprop’ independentista. O sigui que ‘Està passant’ va néixer per ser una eina utilitzant l’humor com a coartada. Però una cosa és prestar-se a ser un estri i una altra fer el paper d’escolà cec, esclau de la consigna de torn.

Per això Soler, que és llest, en aquest cas s’ha desmarcat de la doctrina i ha utilitzat aquell ninot de Puigdemont que va aparèixer a l’AP-7 com a metàfora del que ha passat de veritat en aquesta taula de diàleg, i que no és altra cosa que l’enrabiada que hi ha a Waterloo. No és una estratègia de diàleg, ni la recerca d’una Catalunya més pròspera, més igualitària, el que la colla de Bèlgica busca. El que des de Waterloo s’impulsa són un conjunt de tàctiques tretes dels manuals clàssics de la guerra de guerrilles; i naturalment envien les ordres oportunes als seus peons de Junts, i també a altres criatures camuflades de periodistes.

Notícies relacionades

Nuria Roca: «Segons en quins formats, la maduresa és un punt a favor»

Ivan Labanda muntarà un karaoke sobre rodes a ‘Labanda sonora’

La veritat és que a Waterloo van a la seva. Posem un recent exemple televisiu. Fa 12 dies, Xavier Graset (‘Més 324’) li va fer una interessantíssima entrevista a Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Puigdemont. Li va preguntar pels seus viatges a Rússia. Alay va contestar: «Tota la maquinària internacional del president Puigdemont segueix en marxa. ‘¡No s’atura!’». Va repreguntar Graset llavors: «¿I tot això ho comuniquen a la Generalitat, al president Aragonès?». Resposta: «El president Puigdemont no forma part del Govern. Té la seva pròpia agenda». Efectivament, a la seva, i punt.

La precisa perdigonada de Soler, advertint que pitjor hagués sigut que a la taula haguessin posat el ninot de Puigdemont, potser il·lumini Sant Joan Despí i propiciï la revolta dels escolans. ¡Ahh! Temo la següent ceguesa que els pugui sobrevenir.