Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: La tele, ‘El Valle de los Caídos’ de la política
ferran monegal
Acaba d’informar-nos Risto Mejide (‘Todo es mentira, TEM’, Cuatro) que, segons adverteix el portal ‘Vozpópuli’, al PSOE anomenen el seu programa ‘El Valle de los Caídos’. Assegurava Risto que això és una rebequeria del PSOE per haver fitxat com a col·laborador i tertulià José Luis Ábalos, considerat la mà dreta i amic personal del president Pedro Sánchez fins que va ser fulminat el 10 de juliol.
Home, és veritat –i no és nou– que molts polítics defenestrats del seu càrrec tendeixen a abraçar la tele creient que serà un bon refugi. Ara mateix en el programa de Risto tenen en nòmina, a més d’Ábalos, José Manuel García Margallo, Celia Villalobos, Esperanza Aguirre... i en breu debutarà Susana Díaz, que l’altre dia ja va mantenir una conversa amb Risto en què va dir que estava il·lusionadíssima.
Notícies relacionadesDes d’un punt de vista estrictament de contracte laboral, la vida d’un polític que fitxa per una cadena és bastant lumpen. La soldada que els poden proporcionar és exigua. No és com abans. Avui les cadenes munten contínuament tertúlies perquè és una manera baratíssima d’omplir els programes. Paguen quatre duros. No es pot comparar amb el veritable paradís dels polítics, les portes giratòries cap al consell d’administració de multimilionàries empreses magnífiques. L’única manera de prosperar econòmicament en l’àmbit televisiu és oferir un plus, instituir-se en artistes, disfressar-se, muntar un teatret, o sigui, anar abandonant el ‘pour parler’ de la tertúlia i entrar de ple en el xou, i transformar-se en això que diuen ‘fer d’un mateix un espectacle entretingut’. És el cas per exemple de l’expresidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, que va començar de tertuliana precisament amb Risto i aquest agost ha acabat fent de decorativa cuinera en aquest sidral gastronòmic anomenat ‘La última cena’ de Tele 5.
Descartada doncs la tele com a gran refugi laboral de què puguin viure esplèndidament bé els polítics, queda el veritable motiu pel que busquen delerosament que els enfoquin les càmeres: ¡demostrar que continuen vius! Quan són víctimes del punyal de la política necessiten mostrar-se, que els vegin, aparèixer, exhibir-se. ¡Ah! És molt humà aquest frenesí. El terrible és quan descobreixen que si la política és un punyal, la tele és una implacable barbacoa caníbal.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
-
- Salut pública Els metges avisen de l’expansió de la tinya entre els joves
- Al metatars Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes
- MEDI AMBIENT La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"
- Perfil Yin Tongyue: L’empresari que va confiar en Barcelona per entrar a Europa
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- agenda de BARCELONA Roses i literatura per a un gran Sant Jordi
- 23 d’abril Portes obertes del Sant Jordi 2024 a Barcelona: 14 edificis emblemàtics per visitar gratis
- Setmana salvatge ⁄ Restaurant Week 2024 ⁄ La Creativitat més ‘salvatge’
- del 19 al 28 d’abril Setmana Medieval de Montblanc