Alicia Sanz: «El Cid» és una sèrie feminista perquè reivindica el paper de la dona»

Ruy, el jove escuder que acabaria convertint-se en El Cid i al qual dona vida Jaime Lorente, és el protagonista de la sèrie d’Amazon Prime Video sobre la llegenda pàtria. Però al seu voltant hi ha un grapat de personatges que, amb les seves intrigues palatines, enriqueixen la trama d’aquesta superproducció espanyola. Sis d’ells expliquen què podem trobar a la segona temporada, ja disponible a la plataforma: Alicia Sanz (Urraca), Lucía Guerrero (Jimena), Sarah Perles (Amina), Jaime Olías (Alfonso), Álvaro Rico (Nuño) i Nicolás Illoro (García).

¿No estan les dones d’El Cid massa apoderades per estar en el segle XI? 

Alicia Sanz: El que passa és que mai s’ha donat cabuda a escriure dones d’aquesta manera. Sempre ens havien explicat la història des del punt de vista masculí. Ja era hora que se li donés espai a les dones que van fer història.

Sarah Perles: No és que no hi hagués dones que xiuxiuegessin consells o prenguessin decisions, sinó que ara per fi tenim un projecte que mostra que hi ha dones que han canviat el destí dels regnes d’Espanya.

Urraca es rebel·la perquè lluita pel lloc que creu que li correspon com a primogènita, però que li neguen per ser dona. 

Alicia Sanz: En aquesta segona temporada s’explica millor per què és com és, la relació que té amb la seva mare i el que ha sentit des de petita. Un no té aquest caràcter perquè sí. El que he intentat sempre és fer-la el més humana possible.

Jimena és la més convencional de les tres, tot i que també s’oposi a un matrimoni que no vol. 

Lucía Guerrero: Potser no té les eines o estigui en la mateixa posició que Urraca o Amina, però no vol rendir-se. Almenys té un conflicte molt gran entre el que vol i el que ha de fer, intentant defensar-se entre aquesta dualitat.

L’única de les tres que té escenes de sexe és Amina. Els seus personatges tenen altres conflictes. 

Sarah Perles: Amina és una dona que s’expressa amb el seu cos, amb la seva sensualitat, que intenta aconseguir el que vol amb això. És una princesa jove que estava en aquesta bombolla del món àrab i crec que ara, al ser tan rebel, desobedient i estar en contra d’aquest patriarcat en el qual ha crescut, la veig més sexual.

¿Creuen que ‘El Cid’ és una sèrie feminista per mostrar aquest tipus de dones? Fins i tot n’hi ha alguna que combat en el camp de batalla.

Alicia Sanz: Totalment. Fixa’t que reivindica el paper de la dona a l’època medieval. Es dona un missatge molt potent fent sèries així i escrivint les dones d’aquesta manera. En el cas d’Amina, parlant d’aquest apoderament de la sexualitat, per exemple, no és que l’home li digui: despulla’t. Sinó que ella és la que ho decideix, i això em sembla molt interessant que es mostri des d’aquest lloc.

La temporada està plena de traïcions entre germans per conquerir el poder, sobretot per part de Sancho, Alfonso, García i Urraca.

Jaime Olías: Els personatges no esperaven rebre el que reben al final de la temporada anterior, els toca un regne i han de protegir-lo. Juren no vessar sang però, al final, tots tenen les seves aspiracions, les seves pors... Crec que la sèrie explica molt bé com moltes vegades, des de la por, neix el pitjor de l’ésser humà i això es veu reflectit en les lluites i inseguretats dels germans per qui atacarà qui. Tot s’acaba convertint en una Guerra Civil a tres bandes.

Nicolás Illoro: Recordo una frase que deia Daniel Albaladejo [Orotz] en una de les batalles, una cosa com que a la guerra morim nosaltres i tot ve per decisions d’altres. Al camp de batalla s’enfronten germans, amics, i tot ve perquè dos reis tenen interessos contraposats, i la resta va darrere.

Sorprèn la relació íntima que s’estableix entre Nuño, un escuder, i García, el rei de Galícia, en plena edat mitjana. 

Nicolás Illoro: Va ser una cosa de la que vam anar deixant pistes en la primera temporada. Es veu una molt bona amistat entre ells i com pot passar a ser una mica més... o potser no. Això posa en els personatges una pressió més.

Álvaro Rico: Era com el bombonet, perquè te’n vas cap a un altre costat. De sobte ja no es tracta només de l’escuder que mostra lleialtat al seu rei, que lluitarà amb ell, sinó que entra en joc una composició emocional, gairebé de descobriment sexual dels dos personatges, que li dona una altra dimensió a aquesta història.

Nicolás Illoro: Ens dona la possibilitat d’explicar una mica més que batalles i lluites a cavall.

¿Què han de dir a les crítiques que ha tingut la sèrie per no considerar-la prou fidel a la Història? 

Lucía Guerrero: Jo crec que al segle XI, l’època que es tracta, hi ha moltíssimes llacunes i contradiccions. A la presentació de la temporada va acudir un historiador i va dir que el que s’explica a la sèrie podria haver passat perfectament. Hi ha coses que se sap que sí que van passar i altres que cal omplir però ell, després d’haver estudiat 20 anys El Cid, pensava que tot el que s’explica podria haver passat. 

Sarah Perles: Crec que, per als actors, és interessant poder omplir aquests buits amb la nostra imaginació, amb el que treus d’una conversa oberta amb els nostres companys de feina, amb els guionistes, amb els productors... Al final no estem fent una sèrie documental, és una adaptació completament lliure que ens dona a nosaltres aquesta llibertat de crear personatges els sentiments i emocions dels quals no crec que estiguessin tan allunyats de la realitat. Crec que el missatge més important que volem transmetre en aquesta sèrie és com sentien les coses, les tensions que tenien, en un entorn i un context completament diferent.

Notícies relacionades

‘MasterChef’: no n’aprenem

Alarma a ‘El hormiguero’ pel que diu Sánchez

Álvaro Rico: Diré una cosa que sempre penso com a espectador, però no d’‘El Cid’, sinó de qualsevol sèrie. A mi el que m’interessa no és relatar una cosa que m’expliquen els historiadors, sinó que el que també vull veure és la visió del creador, del director i dels actors, què pensen del que estan explicant. Que m’expliquin el que vaig aprendre al batxillerat, com que alguna cosa passa així perquè està escrit d’aquesta manera, no m’interessa. Parlo d’un component artístic i creatiu. Aquesta és l’aposta i la valentia.

Jaime Olías: Tampoc hem vingut per narrar el mateix de la història, perquè seria avorridíssim.