Sergi Vicente, director de Betevé: «Si no hi fem res, la cadena podria desaparèixer»

En el comunicat en què anunciava els acomiadaments parlava de «situació crítica», de «pou sense fons» i assegurava que la cadena està «a l’uci» pel seu «dèficit econòmic enorme». ¿Podria desaparèixer Betevé?

Hem de fer els esforços necessaris per evitar que això passi. Si no hi féssim res i miréssim cap a un altre costat, podríem arribar a aquest extrem. Però al mig entenc que hi hauria moltes situacions també. El que hem de fer és evitar arribar a una situació encara més crítica.

¿Com s’ha arribat a aquesta situació tan extrema? ¿Per l’IVA i la internalització de llocs de treball? ¿O hi ha més problemes de fons?

El dèficit de Betevé es deu a qüestions extraordinàries, principalment dues: una és l’impacte de tota la judicialització, i allà hi entren les sentències per uns determinats salaris però també qüestions com les hores excedentàries, i l’altra, l’impacte de l’IVA que no ens deixen deduir, pel canvi que hi ha hagut en la fiscalitat. Aquestes són les dues principals raons que han fet que durant molts anys l’ajuntament ens hagi hagut de rescatar. Però vull deixar una cosa clara: en la nostra activitat ordinària, en la gestió del que sí que podem controlar, sempre tanquem sense dèficit.

El comitè de treballadors de Betevé acusa l’empresa de mala gestió.

Si mala gestió és tenir unes audiències que van en augment, haver tingut el millor pic d’audiència de la història de Betevé, haver crescut espectacularment en tots els àmbits digitals, haver rebut premis com el Ciutat de Barcelona i el Muriel Casals de comunicació...

Aquest migdia han acomiadat 9 treballadors/es de @beteve El @sergivicente al·lega motius econòmics i carrega la responsabilitat a la plantilla. Per a nosaltres queda palesa la seva pèssima gestió! Necessitem una direcció a l'alçada de la televisió pública de BCN! @bcn_ajuntament

— Treballadores i treballadors de betevé (@SomBTV) 23 de julio de 2021

Mala gestió econòmica.

Perquè la situació econòmica millori necessitem l’esforç de tothom. Evidentment s’han de negociar coses, nosaltres no hem deixat de negociar mai durant tots aquests anys. Però, com deia la meva àvia, dos no es barallen si un no ho vol. Per aconseguir solucions ho hem de fer entre tots, tots hem de fer esforços.

¿No hi havia cap altra alternativa als acomiadaments?

Quan hem tingut informació sobre el marc pressupostari sobre el qual hem de treballar, coneixedors d’aquest dèficit, havíem d’actuar de pressa per parar el cop. I no podíem entrar en una negociació llarga i complexa, sinó que tenim la responsabilitat de gestió per intentar aturar això i començar a aportar solucions.

Vaticinava que aquests acomiadaments no eren l’única mesura que haurà de prendre. ¿Quines més n’hi haurà?

Aquesta és una primera mesura que forma part d’un pla de xoc per frenar aquesta sagnia econòmica, però a partir d’aquí valorarem què més podem fer amb un doble objectiu: evitar que hi hagi més acomiadaments i sanejar la societat des d’un punt de vista econòmic. Cal equilibrar els comptes.

¿No té ja cap clara mesura per sortir d’aquesta complicada situació econòmica?

En la nostra gestió del dia a dia ja hem retallat tant com hem pogut per quadrar comptes i ens hem trobat que el capítol de personal en el dia d’avui arriba al 74% del total de pressupost. Això és insostenible, no només a Betevé, sinó en qualsevol empresa, i, per tant, es tractaria d’equilibrar les coses.

¿Si no es planteja més acomiadaments, la solució seria abaixar els sous?

Aquesta seria una possibilitat.

La cadena compta amb 247 treballadors (sense comptar els acomiadaments). ¿La plantilla està sobredimensionada?

Depèn del que vulguis fer. Per fer un mitjà de comunicació, per fer tele, ràdio, xarxes socials, programes, necessites gent. Una altra cosa és si no tens diners. Per moltes coses que vulguis fer i si no trobes una alternativa doncs ja ho veurem, jo no vull anticipar escenaris, és massa aviat. Aquí l’important és que tenim una plantilla de més de 200 treballadors i la meva idea és que compto amb tothom i necessito un esforç de tots per entendre aquesta perspectiva crítica. L’objectiu principal és protegir aquesta plantilla i evitar més acomiadaments. Ja prou dolorosos han sigut aquests nou.

La plantilla es va ampliar quan els tribunals van donar la raó als treballadors que havien estat batallant durant anys perquè denunciaven que havien sigut maltractats passant de productora a productora i perdent l’antiguitat en l’empresa.

És un històric de coses que han passat, jo no em distrauré amb els condicionals. Si això era legítim, això ho ha dit el jutge i aquí no hi entro. A nosaltres el que ens toca afrontar ara és una situació econòmica determinada. Els números no surten i, per tant, la situació és crítica i hem d’actuar, independentment de com hàgim arribat fins aquí. Evidentment, ells van tirar endavant aquesta legítima batalla judicial de la mateixa manera que tots hem estat negociant intentant buscar solucions. No vull estendre’m en el motiu pel qual hem arribat fins aquí, tots hem fet esforços per evitar aquesta situació. Nosaltres, per exemple, hem anat retallant de la partida de programació precisament per poder continuar pagant tots aquests sous, però ha arribat un moment en què no hi ha més diners.

I retallar en la partida de programació fa que Betevé perdi competitivitat.

Això és un aspecte fonamental. Mirant el futur, que és el que a mi m’interessa, aquí tenim tres reptes: un és adequar les regles del joc, que aquest és un aspecte pendent també fruit de com hem arribat fins aquí, perquè encara funcionem amb unes regles del joc que no són les d’una empresa audiovisual; segon, la sostenibilitat, i aquí és abaixar despeses i incrementar ingressos, i el tercer és tenir un projecte competitiu. I com menys diners tens per fer programes, menys pots omplir les teves diferents pantalles i això et resta competitivitat. És fonamental tenir un mitjà legítim, en clau de servei públic, sostenible, en clau econòmica, però competitiu en clau de projecte.

Va anunciar que vostè es retallaria el sou un 5%. ¿També la resta de directius?

Aquesta és una iniciativa, per ara, únicament meva, en un moment en què entenia que aquesta mesura que desgraciadament hem hagut de prendre divendres passat havia de venir acompanyada d’un gest per la meva part. La meva rebaixa del 5% no solucionarà els nostres problemes econòmics, però creia que ho havia de fer.

¿Llavors no afectarà la resta de directius?

L’esforç ha de ser de tota l’organització. Jo puc marcar el camí, però si, per exemple, contemplem una rebaixa salarial, no pot ser únicament dels directius, hauria de ser de tota l’organització.

¿Continua sent necessària una televisió local de Barcelona?

¡I tant! No només és necessària una televisió local perquè t’explica, des de l’especialització en Barcelona, el que no t’explicaran d’altres, sinó sobretot perquè és un mitjà de comunicació públic deslligat d’interessos comercials i polítics. El sistema de governança de Betevé és exemplar.

Un tema pel qual sempre es critica els mitjans públics.

Si a mi m’haguessin escollit per motius polítics, com que vaig entrar durant el mandat de l’alcalde Trias, faria anys que ja no seria aquí. Com que no va ser així, quan va arribar Colau en un primer i un segon mandat no va passar res, perquè no és l’alcalde o l’alcaldessa de Barcelona qui escull el director de Betevé. És un consell d’administració amb perfils independents en què no es reprodueixen dinàmiques polítiques o parlamentàries i, per tant, això és absolutament exemplar i jo crec que únic entre els mitjans de comunicació públics d’aquest país d’un determinat nivell.

Alguns han demanat el seu cap a causa de la situació crítica de la cadena. ¿S’ha plantejat dimitir?

Tinc un compromís, em vaig presentar amb un projecte que m’agradaria portar a terme malgrat les adversitats. En els moments de dificultat, el que has de fer és donar la cara i posar el millor de tu mateix, o almenys intentar-ho. Entenc que hi hagi gent que no estigui contenta, però jo no puc deixar-me distreure per les peticions d’una part, jo vinc aquí a treballar, no a ser permeable a determinades crítiques. En aquest sentit tinc la pell bastant dura.

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

¿Quin és el futur de Betevé?

És un futur molt prometedor si som capaços de resoldre les tres qüestions que he comentat abans: unes regles del joc clares, sostenibilitat i projecte. Si no som capaços de fer-ho, és un futur crec que molt difícil.