‘Tu cara me suena’: ‘respect’

Perquè TCMS és només un concurs d’imitadors d’artistes, però alhora és molt més que un concurs d’imitadors d’artistes. Si en lloc de TCMS el concurs es digués La voz, també tindria raó de ser, perquè sens dubte la imitació de cada concursant és una de les claus de l’espai. Per això crec que Jesulín de Ubrique no guanyarà aquesta edició. I més enllà de la veu, un aspecte vital en un programa d’imitacions i més quan són en directe, hi ha altres paràmetres.

La direcció, també imprescindible, va a càrrec de Tinet Rubira i Laia Vidal, la realització és de Rut Boixader i la producció general és, és clar, de Gestmusic. El jurat també hi és indispensable: Florentino Fernández (en el qual cada frase és sinònim d’un gag), Lolita (que porta l’art incorporat), Chenoa (que tot ho fa bé, tant si presenta Dog House o The Floor com les campanades) i Àngel Llàcer, una bèstia de l’escenari, al qual hauríem d’inventar si no existís. Quatre animals televisius. O la mateixa Susi Caramelo, que sempre té un acudit a mà.

Notícies relacionades

'Està passant' treu punta a TV3 de l'ordre de detenció contra Jair Domínguez

El fracàs de la Jornada Retro

Va arrencar el programa amb una versió del Dirí rarara, interpretada per Agoney, Angy, María Parrado, Jesulín de Ubrique, JK Bello, Leonor Lavado, Soledad Giménez, Martín Savi, Paula Koops, Cristina Castaño i Aníbal Gómez. I per a gustos, opinions, perquè tots faríem algun matís sobre el càsting, però amb una xifra tan animal que està pròxima al 21% d’audiència després de l’estrena, ¿qui és l’expert que s’atreveix a suggerir alguna cosa?

Hi insisteixo: a TCMS cada figura és imprescindible; sens dubte també ho és el maquillatge i la caracterització. També ho és l’animador de públic; una figura que no veiem durant l’emissió del programa però que resulta bàsica per mantenir el xup-xup de tot el xou. Així fa la sensació que TCMS sí que seria la genuïna Familia de la tele.