TU I JO SOM TRES

La crítica de Monegal: Bricolatge del pal de paller, la rauxa de la tribu

TVC

Ara resulta que TV-3 ha suspès la reposició estiuenca d’alguns capítols del programa ‘Bricoheroes’. Diuen que han incorregut en pràctiques publicitàries indegudes. No sé si es refereixen a una empresa de telefonia, molt nostrada, a la qual solen impulsar dient cosetes com «¡Les nostres trucades no han de passar per una empresa de Madrit!». Aquesta suspensió puntual ha causat decepció en els que esperaven que fos per un altre motiu: perquè diuen «¡Puta Espanya!», perquè es caguen en la Policia, en la Guàrdia Civil, o perquè diuen que és millor portar una esvàstica que una bandera espanyola. De vegades fins i tot carreguen contra els ‘pijitos’ del barri de Sant Gervasi de Barcelona «que van a les havaneres de Calella i només saben dir ‘La bella Lola’, perquè es diu igual en català i en castellà». Home, sobre això dels ‘pijitos’ fins i tot hi puc coincidir, però és molt ingenu pensar que per tot això puguin cessar-los. L’encara director de TV-3, Vicent Sanchis, i la presidenta de la Corpo, Núria Llorach, saben molt bé per a què van crear aquest espai. Camuflat de fals humorisme, en realitat és una altra trinxera, com l’‘Està passant’, ‘FAQS’, ‘Tot és mou’, etc. Però tranquils, ‘Bricoheroes’ no perilla. Informava aquest divendres la secció de Televisió d’EL PERIÓDICO que ja se n’està gravant la tercera temporada, amb nous capítols.

Els protagonistes, Peyu i Jair Domínguez, també saben bé el paper que han de tenir. Són dues criatures amb enginy. S’equivoquen els qui els ataquen dient que no tenen gràcia. En tenen. En Peyu treballa la variant agropecuària i en Jair, la poligonera. I tots dos conflueixen fent bricolatge ideològic. Aquí no aprens a fer-te una cadira. Aquí t’ensenyen, per exemple, que quan estan a la muntanya i hi ha perill que ataqui un os, canvien d’idioma i es refereixen a la bèstia en castellà. És l’art de l’associació d’idees: davant un animal que et pot matar, que la parròquia l’associï al que és espanyol.

Notícies relacionades

Però són animalades esporàdiques. Quan deixen el trepant tenen cops divertits. Un no s’ha d’enfadar amb en Peyu i en Jair. Han entès quin tipus de servei han de complir per ser ben vistos a TV-3 i Catalunya Ràdio. Per cada perdigonada guanyen punts. El que és trist és que aquest bricolatge de pal de paller no és la saviesa sorneguera i ‘rural’ el que dibuixa: només és la rauxa que vol TV-3. Un concepte pagès, rupestre i tribal de cadena i de país.

Temes:

TV-3 Ferran Monegal

Inicia sessió 0 Comentaris

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko