La crítica de Monegal: TVE, com Espanya, serà federal o no serà

Un altre assumpte és l’organigrama d’aquesta immensa corporació. Em consta que s’està dissenyant una estructura. Però al marge dels nomenaments de caps i responsabilitats operatives, la pregunta continua sent: ¿per fer què? ¿quina classe de televisió vol ser TVE? Ha perdut la personalitat. No és referent ni en entreteniment ni en informatius. Abans que res, TVE s’hauria de dibuixar una personalitat de TV pública que la distingeixi de les privades, que sembla que vulgui imitar, per exemple, amb xous com ‘Lazos de sangre’, que resulta que és com aquelles ‘Hormigas blancas’ de Tele 5 però submergides en lleixiu perquè no piquin. Aquest no és el camí d’una tele pública.

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Un programa que va ser mític, ‘Informe semanal’, per exemple, s’esllangueix en la irrellevància. Es malgasta l’estructura de corresponsals, bons ‘routiers’ a la recerca de l’actualitat del món, cosa que les privades ja a penes treballen perquè és més rendible la tele ‘fastfood’: enviar càmeres a Cantora a veure si agafen la Pantoja i Paquirrín menjant-se entre ells en pla caníbal. TVE ja es pot oblidar de les audiències. Ja les ha perdut. Ha de buscar la qualitat. Distingir-se. És lent, però almenys la seva existència tindrà un sentit.

 Els anomenats centres territorials també són inútils. Només tindrien raó de ser des d’un concepte federal de la producció i els continguts. Espanya anirà en aquest sentit, segons els analistes més fins. L’altre dia a La 2 ens van passar un formidable documental sobre Unamuno i vam sentir que als anys 30, a l’Ateneu de Madrid, deia: «És necessària una nova Espanya. ¡Una Espanya federal!». Noranta anys després, el seu avís continua viu.