Sonsoles Ónega: «M’encanta quan et carregues un bloc sencer per l’actualitat»

El passat dia 15 feia tres anys el programa de Tele 5 ‘Ya es mediodía’ i com a regal s’emportava unes dades d’audiència per estar més que contents: al maig va batre el seu rècord històric amb un 15% de quota i 1,3 milions de telespectadors. Sonsoles Ónega (Madrid, 1977), la periodista que el presenta des del començament, assegura que ho està. I molt. Pel programa i per la seva cadena, Tele 5, a què és fidel des que el 2008 va aterrar als informatius procedent de Cuatro, quan encara no pertanyia a Mediaset. En aquests 13 anys ha sigut des de cronista parlamentària a presentadora de ‘realities’. I de tot diu haver après.

Tres anys al capdavant d’un programa diari no ha de ser fàcil.

El millor és que et permet corregir quan comets algun error o es falla amb una aposta. Però tens més risc d’equivocar-te, és clar.

Tot i que no es pot queixar: acaba de celebrar el tercer aniversari amb bones audiències.

Sí, seria una ingrata si em queixés, perquè encara no ens creiem que hàgim duplicat l’audiència d’aquesta franja en tres temporades. No ha sigut un programa que agafés volada el 2018 de sobte. No. Ha sigut una sembra lenta, però hi ha hagut un fruit i hem pogut continuar creixent. Tot l’equip disfrutem molt amb les dades.

¿Han trobat la fórmula? ¿És aquest el programa que volien fer?

Sempre estem pensant què més farem. Fins i tot quan ens va superbé. Crec que el programa ha trobat el format, tot i que sempre es pot millorar. Però els ingredients de la fórmula funcionen. És una barreja d’actualitat de tota mena: política, social, de successos i d’entreteniment. El programa té una estructura bastant sòlida que es pot trencar en qualsevol moment, perquè l’actualitat mana. I això ho hem vist durant la pandèmia. Però el telespectador ja sap que de 13.30 a 14.30 hores trobarà actualitat.

I després alguna cosa diferent.

Sí. De 14.30 a 15.00 es relaxarà i riurà amb nosaltres. En aquest sentit sí que crec que hem anat trobant la fórmula. Una de les grandeses d’aquest equip és que ha anat modulant-lo sense complexos i corregint gairebé en directe. És el que passa quan en ple directe et carregues un bloc sencer perquè s’ha de seguir una notícia, o una imatge. Això ens passa bastant. I a mi m’encanta.

¡No em digui que li agrada que salti tot pels aires!

M’encanta. Ho confesso. És més, hi ha dies en què l’escaleta és fluixa i jo m’encomano a l’última hora pensant ‘alguna cosa passarà’. No sempre passa, però de vegades sí, i et salva el programa. 

Això li dona vida al programa, és clar.

Li dona vida i el justifica. La intenció que tenia Mediaset fa tres anys era aconseguir que en aquesta franja tot fos en directe. I quan passen coses, justifiques el teu lloc al món. Carregar-nos-ho tot per mantenir un senyal de directe tota l’estona, això és el que ens dona sentit. De vegades quedes malament, perquè deixes un convidat de banda, però, és clar, mana l’actualitat.

¿Li treu pressió estar en una franja en què no competeix amb les reines del matí?

No, i ara. És una franja en què no hi ha un rival identificat. Des de les 13.00 a les 13.30 hores lluitem una estona amb Ferreras, una estona amb Arguiñano, una estona amb ‘La ruleta de la suerte’, una estona amb què hi hagi a TVE i molta estona amb les autonòmiques, que tenen molt predicament al seu territori.

Massa fronts.

Competim amb un munt de formats diferents i aquesta és la complexitat de la franja. Però hem aconseguit ajuntar tot això en un sol format.

Han incorporat continguts del cor i de ‘realities’. ¿És impossible prescindir-ne? 

La mitja hora final reclama entreteniment. Som els teloners de David Cantero i Isabel Gimeno i és com: relaxem-nos abans de tornar a la droga dura de l’actualitat. A més, el ciutadà a casa seva està cuinant o descansant al sofà. I hem vist que descomprimir una mica la tensió de l’última hora funciona. Tot i que sempre que ho demani l’actualitat l’aixequem. Si fa falta, el ‘Fresh’ no es fa. Però el telespectador sap que aquesta mitja hora s’entretindrà i ens està funcionant. No hi haurà canvis.

A més, Tele 5 té molt contingut: té molt ‘reality’. De fet, vostè va treballar a ‘A propósito de Supervivientes’ i ‘La casa fuerte’. Això sí que és un gran canvi de registre. ¿Es va trobar còmoda?

Em vaig trobar còmoda, perquè jo soc una mica així. Amb els meus amics no estic tota l’estona parlant de política. Quant al prejudici de fer un ‘reality’, jo ho faré el millor que pugui i sàpiga. No tenia ressorts ni experiència i, sense assaig general, em vaig llançar a conduir els debats de ‘La casa fuerte’ amb tota l’emoció per veure què era. I ara que ha passat un any tinc una experiència molt constructiva des del punt de vista professional. Ja sé el que és: duríssim, molt difícil i cal tenir molt talent per aguantar, com fan Jorge Javier (Vázquez), Sandra (Barneda), Jordi (González) i (Carlos) Sobera, aquesta tensió tantes hores en directe. 

I saber portar un tipus de col·laboradors molt determinat.

No els coneixes gaire, ni les seves històries. Potser això va ser el més complicat: controlar col·laboradors que s’han format per intervenir, interrompre, ser en un plató... Però vaig aprendre molt de cadascun.

Parla en passat.

Parlo en passat perquè de moment no hi ha present per a cap altra cosa igual. 

Però ¿li faria il·lusió o no?

Quan els caps em proposen alguna cosa, encara no he après a dir que no. Però no m’ho plantejo, perquè va ser dur. Miro enrere i penso que l’any 2020 va ser brutal. En tots els aspectes. Per la pandèmia, però també perquè va sortir la meva nova novel·la al juliol, el ‘reality’, el programa... Però hem sobreviscut. 

Li deia de cronista parlamentària al ‘reality’, però la política de vegades ho sembla.

Totalment. I suposo que, al principi, amb la política també em vaig trobar com un pop dins un garatge. Però vas aprenent a tractar amb els polítics i separar el gra de la palla. Saps quan diu una cosa important o per omplir, quan està fent un posat... Tinc les eines per entendre i valorar.

El programa estrella d’aquest any, o d’aquest segle, si m’amoïna, ha sigut la ‘docusèrie’ de Rocío Carrasco. Però vostè ha tingut una postura crítica.

He defensat el missatge explícit de Rocío Carrasco amb absoluta convicció i sense cap però. No obstant, ‘Ya es mediodía’ ha donat veu a totes les parts implicades, perquè hi ha sensibilitats diferents davant el producte. I això s’ha traslladat al plató i, en conseqüència, a la pantalla. Fins que Ana Rosa no va fitxar Rocío Flores, érem l’únic programa de la cadena que tenia un familiar: Rosa Benito, la tieta, que també té la seva veritat. I Alba Carrillo i Isabel Rábago, que són amigues seves i coneixen la història des d’una altra perspectiva. Qualsevol qüestió s’ha de tractar amb totes les mirades possibles i així ha sigut.

Sense entregar-se totalment perquè sigui un producte de la casa.

Som totalment independents de totes les estructures. Ens devem, evidentment, a la cadena i la productora, però mai hem rebut una trucada per dir: això es tracta d’una altra manera. Ni en política ni en successos ni amb la ‘docusèrie’.

¿Alguna vegada li ha passat pel cap canviar de cadena?

No. ¡Mai! Tele 5 és una cadena tan divertida, tan entretinguda, tan creativa i amb tant talent que no se m’acut cap altre lloc on pugui treballar millor. Amb els especials ‘15-M ¿Generació perduda?’ que va ser un cop de calor que vaig tenir, vaig trobar receptivitat. És un lloc on fer un munt de coses i gairebé tot és possible. Fa goig.   

¿Un cop de calor?

Sí. Volia fer una cosa que repassés l’última dècada i va coincidir que feia 10 anys del 15-M i es va veure que s’obria una finestra d’oportunitat. Ho vam fer en relativament poc temps, en un parell de mesos. Fa goig que t’escoltin, que els cops de calor et satisfacin (riu). 

Notícies relacionades

‘The Lady’, la sèrie sobre Sarah Ferguson boicotejada per la seva protagonista, arriba a Espanya

Un home sol i equivocat

I ho ha disfrutat molt, veig.

Són aquestes peces puntuals i circumstancials que et permeten tenir un moment de reflexió, pensament, entrevista llarga... Perquè en el meu temps de cronista tampoc n’havia fet cap amb els polítics, ja que havia estat amb el micròfon corrent darrere seu. Mai m’havia assegut amb el president Rajoy, amb Zapatero, amb Íñigo Errejón, i així ha sigut. I és a Mitele per qui es vulgui ficar en vena 10 anys (riu).