Filla de periodista, escriptora, amiga de la Reina i mare amb culpa

La passió pel periodisme li ve a Sonsoles Ónega de família. El seu pare és Fernando Ónega, un veterà professional que ha desenvolupat la seva carrera a la premsa, la ràdio i la televisió i va ser l’autor del famós discurs d’Adolfo Suárez que va popularitzar la frase «puc prometre i prometo». La seva germana Cristina és actualment la directora del canal 24 horas de RTVE.

La seva etapa professional la va iniciar al canal CNN+. Allà va coincidir amb Letizia Ortiz, amb qui continua mantenint una amistat tan estreta que Ónega va ser una dels testimonis del seu casament amb Felip i ella, ja Reina, va anar amb el Rei com a convidats a la seva. Així mateix, alguna vegada se n’han anat de vacances juntes.

L’altra gran passió de la periodista és la literatura. El 2004 va publicar la seva primera novel·la: ‘Calle Habana, esquina Obispo’. A aquesta la seguiria ‘Donde Dios no estuvo’ (2007), tot i que la que ha tingut més èxit és la tercera: ‘Después del amor’ (2017). El 2020 va arribar ‘Mil besos prohibidos’. Davant la possibilitat que alguna de les seves novel·les pogués ser adaptada a una sèrie, Ónega assegura que aquesta no és la seva intenció: «La literatura té un rival terrible, que són les sèries. Perquè abans la gent a la nit llegia una estoneta de llibre. Algú em va dir una vegada: ‘Has de convertir els teus llibres en sèries’. No. ¡S’ha de llegir!». Tot i que no li fa fàstics a la idea. «Si n’arribés alguna a la pantalla, genial, però no escric per traslladar-ho a les sèries. Totes les meves novel·les són molt visuals, però és per deformació professional», insisteix.

Notícies relacionades

‘The Lady’, la sèrie sobre Sarah Ferguson boicotejada per la seva protagonista, arriba a Espanya

Un home sol i equivocat

Aquestes passions li han robat temps de dedicació als seus fills i reconeix que porta fatal el tema de la conciliació. «Sempre m’he pogut organitzar, però hi ha una cosa que no es regula amb un decret: aquesta sensació de culpa que continuem tenint les dones per voler fer el mateix que els homes, que és tenir una família i una carrera professional. I això és una cosa de què ens hem de curar nosaltres. No hi ha cap Govern al món ni cap pastilleta per això», diu. I aquest treball passa, segons la periodista, per «canviar les regles del joc allà fora i entendre que les absències de les mares són igual que les dels pares». 

Com moltes dones, es culpa fins i tot de culpar-se. «Per algun motiu a les dones se’ns continua penalitzant en la parcel·la més íntima. Ara porto una millor vida que abans, quan era a informatius i a l’arribar a casa els veia ja al bressol o el llit. Però és així, és una elecció, jo no vaig somiquejant per les cantonades, però ho diagnostico com un mal de les dones del que ens hem de curar».