Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: Sanchis rendeix el seu últim servei a Waterloo
![La crítica de Monegal: Sanchis rendeix el seu últim servei a Waterloo La crítica de Monegal: Sanchis rendeix el seu últim servei a Waterloo](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/33fa61e1-fa8d-4bab-b1fe-ed35e6404a4c_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
Aquesta entrevista que li ha practicat l’encara director de TV-3 Vicent Sanchis al nou president Pere Aragonès ha sigut un prodigi. Quin bateria de preguntes. Quines andanades. Quin ‘pressing’. Quina successió de bombes de raïm. De l’hora i mitja que ha durat la sessió, els primers 55 minuts han sigut un encadenament de fuetades en forma de preguntes.
Les entrevistes institucionals que històricament ha anat practicant TV-3 als presidents de la Generalitat normalment es caracteritzaven per un to, si no amabilíssim, almenys sempre positiu. Més encara en el cas d’un president a qui encara no se’l pot acusar de cap barrabassada, ficada de pota o barbàrie, perquè acaba de ser investit. Però Sanchis va arrencar amb aspra cadència. Un to segurament molt pensat, molt estudiat, planificat al mil·límetre. Fem unes pinzellades del seu art interrogatiu. «¿Vostè creu realment que en els pròxims dos anys el Govern espanyol acceptarà l’autodeterminació? ¿De veritat ho creu? / I d’aquí dos anys, ¿quin serà el seu següent pas, eh? / ¡En aquesta legislatura vostè hauria de començar a desobeir! ¡Com va fer el president Torra amb la pancarta! / Digui’m què és això de l’Assemblea de Càrrecs Electes. ¿Quina funció té? ¡És decorativa! / ¿I què passarà amb el Consell de la República? / ¿Vostè té idea del paper que ha de tenir el president Puigdemont? ¡Ell es considera el president legítim, apartat del càrrec per aplicació del 155!».
Notícies relacionades¡Ahh! Hi va haver moments en què Sanchis amb prou feines podia reprimir-se. Una crispació facial el sobrevenia, reflex segurament d’un ardor intern que, com un volcà, anava i venia. És evident el que pretenia. No es tractava de donar la benvinguda al nou president ni d’escoltar les seves futures propostes de govern. Es tractava d’incrustar en la parròquia que el guerrer de veritat, el trencador, el de l’heroica confrontació contra l’Estat opressor, ¡és el que és a Waterloo! Amb aquest que s’acaba d’elegir aquí, i amb el seu partit, ERC, mai s’arribarà ni a Ítaca ni a enlloc. O sigui, mirava de transformar la prudent actitud de la qual va fer gal·la Aragonès en detestable covardia.
¡Ah! Aquest últim servei de Sanchis, com a activista a les ordres de Waterloo, mereix que quan surti de TV-3 Junts li doni un premi de seguida. En una potent productora de televisió o una ‘ambaixadeta’ com a mínim.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- SUCCESSOS Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia
- Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"
- Narcotràfic Confiscades quatre tones de cocaïna al port de Barcelona
- Comercialitzat als EUA La UE no aprova el fàrmac que alenteix l’avenç de l’Alzheimer
- Vacances alternatives L’‘airbnb’ de les mascotes