La crítica de Monegal: Sanchis rendeix el seu últim servei a Waterloo

Les entrevistes institucionals que històricament ha anat practicant TV-3 als presidents de la Generalitat normalment es caracteritzaven per un to, si no amabilíssim, almenys sempre positiu. Més encara en el cas d’un president a qui encara no se’l pot acusar de cap barrabassada, ficada de pota o barbàrie, perquè acaba de ser investit. Però Sanchis va arrencar amb aspra cadència. Un to segurament molt pensat, molt estudiat, planificat al mil·límetre. Fem unes pinzellades del seu art interrogatiu. «¿Vostè creu realment que en els pròxims dos anys el Govern espanyol acceptarà l’autodeterminació? ¿De veritat ho creu? / I d’aquí dos anys, ¿quin serà el seu següent pas, eh? / ¡En aquesta legislatura vostè hauria de començar a desobeir! ¡Com va fer el president Torra amb la pancarta! / Digui’m què és això de l’Assemblea de Càrrecs Electes. ¿Quina funció té? ¡És decorativa! / ¿I què passarà amb el Consell de la República? / ¿Vostè té idea del paper que ha de tenir el president Puigdemont? ¡Ell es considera el president legítim, apartat del càrrec per aplicació del 155!».

Notícies relacionades

Sang

L’elegant comiat de Marta Carazo

¡Ahh! Hi va haver moments en què Sanchis amb prou feines podia reprimir-se. Una crispació facial el sobrevenia, reflex segurament d’un ardor intern que, com un volcà, anava i venia. És evident el que pretenia. No es tractava de donar la benvinguda al nou president ni d’escoltar les seves futures propostes de govern. Es tractava d’incrustar en la parròquia que el guerrer de veritat, el trencador, el de l’heroica confrontació contra l’Estat opressor, ¡és el que és a Waterloo! Amb aquest que s’acaba d’elegir aquí, i amb el seu partit, ERC, mai s’arribarà ni a Ítaca ni a enlloc. O sigui, mirava de transformar la prudent actitud de la qual va fer gal·la Aragonès en detestable covardia.

¡Ah! Aquest últim servei de Sanchis, com a activista a les ordres de Waterloo, mereix que quan surti de TV-3 Junts li doni un premi de seguida. En una potent productora de televisió o una ‘ambaixadeta’ com a mínim.