Les cançons favorites d’Eurovisió 2021

Eurovisió 2021 serà un festival diferent al que venia sent en els últims anys, tot i que els telespectadors pràcticament no notaran la diferència. Només 3.500 espectadors en una grada preparada per a 15.000; aforament, aquest últim, habitual en les últimes edicions. A causa de la pandèmia de la Covid-19, els organitzadors han eliminat totes les activitats paral·leles al certamen: concerts, festes i la presentació oficial de les delegacions davant fans i mitjans de comunicació; la tradicional i glamurosa alfombra vermella.

Aquest any, a més, Eurovisió mima tots els artistes, a qui obliga a no abandonar l’hotel de concentració tret de per assistir als assajos i a les gales. Són taxatius; els blindaran de tal manera que no podran mantenir contacte amb el públic sota cap circumstància. I a l’accedir al recinte on se celebrarà el festival, absolutament tothom haurà de ser sotmès a una PCR. Eurovisió muntarà un hospital de campanya als voltants de l’Ahoy Arena, el recinte multiusos que acollirà el certamen i on han actuat artistes com U2, Lady Gaga, Queen i Tina Turner, entre d’altres.

¿I si algun artista emmalalteix o ha de fer quarantena perquè ha entrat en contacte amb algun positiu? ¡Tot està previst! Els 39 participants del festival ja van gravar la seva actuació en un estudi i amb veu en directe. Si per alguna raó no poden actuar a Rotterdam, Eurovisió emetrà la cinta al seu lloc perquè públic i jurat els puguin valorar. De moment, Austràlia és l’única que ho farà, a causa de les estrictes limitacions per sortir del país. Malgrat tot això, el festival vol continuar sent una festa, per això el seu lema és ‘Open up’; és a dir, ‘¡obre’t i confia!’.

La maltesa Destiny Chukunyere és la gran favorita d’aquest any, tot i que el suís Gjon’s Tears i la francesa Barbara Pravi el segueixen molt de prop en les apostes. La Destiny té 18 anys i ja va guanyar l’Eurojúnior del 2015. Gràcies a això li va ser concedida la Medalla pels Serveis prestats a la República de Malta. Un parell d’anys més tard va participar al ‘Britain’s Got Talent’, on va arribar fins a les semifinals després de superar unes audicions en què va imitar Aretha Franklin. El 2019 va guanyar l’‘X Factor’ del seu país. A més d’experiència té una veu impressionant. A Rotterdam defensarà ‘Je me casse’, un tema pop en els arranjaments del qual han inclòs so de xarleston. La seva lletra és un al·legat feminista en què Destiny avisa que per molt escot i cama que mostri, «això no significa que t’estigui donant permís per a res».

No serà l’únic del certamen; Letònia, amb Samanta Tina, i Rússia, amb Manizha, també aposten per l’empoderament de les dones. La russa és una activista transgressora, compromesa amb diverses causes. Sap de què parla; ella és del Tadjikistan. La seva família va marxar del país als 90 fugint de la guerra civil. Per les seves faccions asiàtiques, ja a Rússia, l’artista va ser víctima de constant ‘bullying’ a l’escola. Utilitza música creada per ella mateixa per conscienciar sobre un món millor. Des que va ser escollida per a Eurovisió, li han plogut crítiques dels sectors més conservadors de la política i l’exèrcit rus, i insults i els pitjors desitjos per al seu futur dels ‘haters’ de les xarxes socials. I és que en la lletra del seu ‘Russian woman’, una barreja de pop, rap i folk, l’artista carrega contra estereotips sexistes, com què han de vestir les dones o sobre no haver tingut fills una vegada complerts els 30.

El suís Gjon’s Tears té 22 anys i és d’ascendència albanesa. Va entrar al món de l’espectacle als 13 gràcies a l’empenta que li va donar el seu avi, a l’apuntar-lo a la primera edició de l’‘Albania’s Got Talent’, on es va plantar a la final. El xaval li va agafar gust a la tele, així que l’any següent ho va provar en la versió suïssa del programa. La seva consagració definitiva va arribar el 2019, quan va arribar a la semifinal de ‘La Voz’, a França. A Eurovisió cantarà ‘Tout l’Univers’, que els espectadors espanyols coneixen per haver-se utilitzat com a banda sonora del documental dramatitzat de Telecinco ‘Rocío: contar la verdad para seguir viva’. La peça, interpretada íntegrament en francès, és un mig temps; un poema musicat sobre una dramàtica ruptura sentimental en què l’intèrpret, que és coautor de la peça, canta els «nostres cors sota terra, dins d’una esquerda on tot explota; a punt de l’impacte».

A més d’activista pels drets de les dones, la francesa Barbara Pravi és una artista tot terreny. És cantant, compositora i actriu. Ha escrit temes per a diversos intèrprets, com l’extennista Yannick Noah. Amb la seva ‘J’imagine’, interpretada per Valentina Tronel, va guanyar l’últim Eurojúnior. Barbara Pravi ha participat en el musical ‘Un éte 44’, estrenat al famós teatre Comédie de París, i ha posat veu a la banda sonora de la pel·lícula suïssa ‘Heidi’, del 2015.

Al festival competeix amb ‘Voilà’, una mena d’autobiografia en què demana «parleu de mi, als vostres amors, als vostres amics; parleu-los d’aquesta noia d’ulls negres i del seu boig somni; que el que vull és escriure històries que us emocionin». La peça entronca amb la tradicional ‘chanson’ francesa; no en va Pravi assumeix que els seus principals referents musicals són Jacques Brel, Barbara i Françoise Hardy, entre altres mites artístics del seu país. Si guanyessin ella o el suís Gjon’s Tears, seria la primera victòria en 33 anys d’un tema interpretat en francès. L’última en aconseguir-ho va ser Céline Dion el 1988 amb ‘Ne partez pas’, representant Suïssa.

Tot i que una mica més despenjades en les apostes, també compten per a la victòria Itàlia, Bulgària, Lituània, Islàndia i, ¡és clar!, Suècia; cada una amb propostes molt diferents. Els transalpins participen amb la banda metal Måneskin i el tema ‘Zitti i buoni’, una peça sobre la superació personal contra vent i marea; «realment crec que puc fer aquest salt tot i que el camí faci pujada [...] ¡Aquí em falta l’aire!». Van haver d’eliminar un parell de paraulotes de la lletra original per poder participar en el festival.

Per Bulgària, Victoria Georgieva, de 23 anys, defensarà una balada que porta per títol ‘Growing up is getting old’. La cançó, de la qual ella és coautora, narra l’angoixa d’una adolescent que sent transformar-se el seu món. Des de l’inici traspua profunditat; «jugant al Tetris amb els meus sentiments, intentant mantenir-los a ratlla; ombres buides i la meva ànima vessant-se; se m’acaba el temps...»

La banda lituana The Roop era la gran favorita d’Eurovisió 2020; de fet, van guanyar el premi de les organitzacions d’eurofans de tot el món a la millor proposta de l’any passat. Però llavors la Covid-19 va obligar a cancel·lar el festival. Aquest any repeteixen amb ‘Discoteque’, un tema pop que tracta sobre el poder de la música; «ballant sol curo la meva ànima solitària».

Islàndia presenta Daði & Gagnamagnið. També eren entre els favorits del 2020, tot i que aquest any han decaigut una mica en les apostes. Competiran amb el tema ‘10 Years’, que tracta sobre els 10 anys de feliç matrimoni del solista. La seva dona Árný serà amb ell sobre l’escenari, ja que forma part de la seva banda. En el seu tema el sentirem cantar coses tan planes com «no vull saber què hauria passat si mai hagués tingut el teu amor»; un ingredient més per aconseguir donar gust retro de la seva proposta: estètica, so i coreografia amb reminiscència dels 80. ¡Es faran notar!

Suècia està entre les favorites cada any. Els escandinaus aquesta vegada estan representats per Tusse, un jove congolès de 19 anys que va fugir dels terrors de la guerra al seu país i que, abans d’arribar a Suècia, va viure en un camp de refugiats a Angola. El seu tema ‘Voices’ és una proclama optimista que anima a superar ‘haters’ i al passat, per dur que sigui; «surt disparat com una estrella; ¡l’estrella que ets!».

San Marino, Xipre i l’Azerbaidjan completen la terna de candidats amb moltes possibilitats. Tots tres, amb temes pop molt actual i tres dives a l’escenari: Senhit, Elena Tsagkrinou i Samira Efendi respectivament. Si no guanyen tindran pràcticament assegurat que les seves cançons seran tot un boom estiuenc.

Espanya i Blas Cantó

Espanya és molt a baix en les apostes. Blas Cantó va ser reafirmat per TVE per participar en el Festival després de la cancel·lació de l’any passat, en què havia de competir amb el tema ‘Universo’. Aquesta vegada ho farà amb ‘Voy a quedarme’, peça de la qual el murcià és coautor. Va escriure la lletra en plena muntanya russa emocional, amb el confinament i la pèrdua de dos del seu éssers més estimats; el seu pare i la seva àvia, a qui l’artista estava molt unit. «¿Qué más da si el mundo se derrumba hoy?, o ¿qué pasará mañana?, ¡que yo de tu lado no me voy!», afirma la lletra.

A Rotterdam, Cantó actuarà al costat d’un cor format per Dángelo Ortega, Irene Alman, Alba Gil, Héctor Artiles i Daira Monzón. TVE ha confiat la posada en escena del murcià en el director artístic austríac Marvin Dietmann; el mateix que va crear el 2014 l’actuació de Conchita Wurst, la diva barbuda, amb què es va emportar el primer premi.

L’anglès serà present de manera parcial o totalment en 32 de les cançons participants, que aporten una mica de tot: pop, balades, mitjos temps, indie, metal, música electrònica, revival dels 80 i experiments en què es fusionen gèneres, com la proposta d’Ucraïna, que és una barreja de folk i electrònica. En total, aquest any lluitaran pel preuat Micròfon de Vidre eurovisiu 39 països. Armènia i Bielorússia han sigut baixes d’última hora. Els primers, a causa de la crisi que pateix el país després dels enfrontaments bèl·lics entre setembre i novembre de l’any passat amb la veïna Azerbaidjan, a causa de la sobirania de l’Alt Karabakh.

Bielorússia, eliminada

Bielorússia va ser directament eliminada per Eurovisió. El país havia elegit la banda Galasy ZMesta, grup identificat políticament amb el dictador Aleksandr Lukaixenko. Volien participar amb un tema que ridiculitzava l’oposició democràtica. Eurovisió els va dir que canviessin la lletra o triessin un altre tema, perquè no accepten que les seves músiques es fiquin en qüestions polítiques. Així que el grup va optar per proposar una altra cançó... que ridiculitzava els homosexuals. Solució, ¡eliminats i adeu-siau!

Una vegada més, Eurovisió constarà de tres gales; les semifinals de dimarts i dijous i, dissabte, la gran final. De cada semi es classificaran els 10 més votats i s’uniran als cinc finalistes d’ofici: els Països Baixos, per ser els amfitrions, i el grup dels Big Five, és a dir, els països que més contribueixen econòmicament a la xarxa Eurovisió; Espanya, Itàlia, França, Alemanya i el Regne Unit. En totes i cada una d’aquestes cites funcionarà un doble sistema de votació; d’una banda, el que emetin els jurats professionals de cada país participant i, de l’altra, el de l’audiència. L’un s’afegirà a l’altre amb el mateix valor, el 50% del resultat final.

TVE cobrirà el certamen en directe, una vegada més amb locució de Julia Varela, Tony Aguilar i Víctor Escudero. Les semis per La 2 i la final, en ‘prime time’, per La 1. En aquesta última, els organitzadors del xou han preparat un número que combinarà música clàssica i pop actual en una transició des dels terrats dels edificis més emblemàtics de Rotterdam fins a l’escenari del Festival, on veurem actuar, entre altres, el famós DJ Afrojack.

Els presentadors

Notícies relacionades

Mascó i Basté parlen de sexe

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

Els mestres de cerimònies del Festival seran l’actriu i presentadora Chantal Jenzen, la cantant Edsilia Rombley (que va representar el seu país en el certamen en un parell d’ocasions), el cantant i presentador Jan Smit, i la youtubera Nikkie de Jager, guru de l’estètica i el maquillatge, amb més de 13 milions de seguidors al seu canal.

L’escenari d’Eurovisió l’ha tornat a dissenyar l’alemany Florian Wieder. És la sisena vegada que treballa per al Festival en aquests àmbits. El creatiu ja ha dissenyat escenaris de diversos programes de televisió, cerimònies d’entrega de premis i de concerts d’estrelles de renom, com Jennifer López, Beyonce o Pitbull.