Ayuso faraona, si continuen així traurà majoria absoluta

I assegut en una tomba que posava Pablo Iglesias 2014-2021, deia, compungit: «¡Ai! Pablo, ja saps com és això de la política. Un dia ets a dalt i l’altre de registrador a Santa Pola». Però de seguida es van refer quan va sortir la formidable Cristina Gallego imitant, clonant, fent paròdia i burla d’Isabel Díaz Ayuso. Va aparèixer disfressada a l’estil Cleòpatra, en una escenografia egípcia, i deia: «Soc la faraona de la Comunitat de Madrid, llibertadora d’hotelers oprimits...» mentre Dani Mateo feia d’esclau ventador amb un ventall de plomes i Wyoming, per terra, en pla Sinuhé l’Egipci.

¡Ahh! La conya era immensa, sí. Però em permeto aconsellar als admirables sorneguers d’El intermedio que vagin amb compte. Si continuen omplint el seu programa, cada dia, amb les paròdies sobre Ayuso, és possible que aconsegueixin que d’aquí dos anys, en les pròximes eleccions de Madrid, tregui ja directament la majoria absoluta. ¡Ah! Avui les burles televisives sistemàtiques sobre un politic@, en lloc de fer-lo pols el que aconsegueixen és que la seva popularitat pugi fins a l’infinit. 

Notícies relacionades

‘La casa nostra’, la ‘sitcom’ de Dani de la Orden amb què 3Cat recuperarà l’esperit de ‘Plats bruts’

¡Salta la sorpresa a Europa!

JORGE FDEZ. DÍAZ .– El meu estimat Iu Forn acaba de presentar a TV-3 (Sense ficció) un retrat de qui va ser discutit ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz. És un daguerreotip fosc que comença amb la imatge d’un llòbrec túnel. Potser, fins i tot, una claveguera. El personatge queda perfilat al carbonet, que sempre dona un toc ombrívol. Es ressalta la sospita que va ser l’inductor d’una brigada patriòtica específica que creava falsedats contra líders independentistes. I es destaca la doble obsessió de la seva vida: la unitat d’Espanya i una religiositat intensíssima.

Recordo que el 2015 es va estrenar un pintoresc documental titulat El colibrí, dedicat expressament a la sorprenent mística d’aquest exministre. El retrat acaba dibuixant com ha sigut abandonat per aquells que obeïa (Rajoy, Cospedal...). ¡Ah! Per no poder no ha pogut ni ser ambaixador al Vaticà. El papa Francesc el va vetar. No per la seva mística. Potser perquè va considerar que el seu currículum polític era tèrbol.