Paròdies sobre Ayuso, popularitat afegida

He perdut ja el compte de quantes hores li ha estat dedicant ‘El intermedio’ (La Sexta) a Isabel Díaz Ayuso. Fa mesos, cada nit, que despleguen sobre ella un repertori de sàtires mordaces, gags i esquetxos afiladíssims. Hi ha hagut jornades que dels 55 o 60 minuts que dura el programa, gairebé 25 o 30 han sigut dedicats, amb gran sornegueria, a la presidenta de la Comunitat de Madrid.

Han aconseguit un paisatge d’humor delirant i divertit. A més del tàndem Wyoming-Mateo, que són molt punxeguts, s’ha distingit l’actriu, còmica i humorista Cristina Gallego, que s’ha especialitzat a clonar Ayuso. Ahir mateix va sortir muntada en una furgoneta fent campanya per Madrid, una ‘Ayusoneta’ que circulava amb el crit d’«¡El tour de la llibertat!», i treia el cap per la finestreta, amb un megàfon, i deia: «¡Coletas, il·lús, et guanyarà Ayuso! [...] Atenció madrilenys, ha arribat al seu barri La Presidenta ¡Si ets home i pateixes abús no ho dubtis vota Ayuso!» i posava a la ràdio aquella cançó de Nino Bravo, ‘¡Libre!’, i l’anava cantant a tota pastilla.

Notícies relacionades

Aquella tele de l’estiu de 1985

Una experiència més que religiosa

En fi, que des d’un punt de vista televisiu ha sigut sorprenent aquesta demolidora i contínua dedicació d’‘El intermedio’ sobre Ayuso. Del que no estic tan segur és que aquesta presumpta demolició hagi produït els fruits que desitjarien. Recordo que en els primers programes de ‘Polònia’ (TV-3), molts dels polítics parodiats els va entrar un atac de fúria. Però aquell malestar va durar poquíssim. De seguida es van adonar que aquelles bromes els proporcionaven una popularitat magnífica. I em consta que a ‘Polònia’ van començar a rebre’s peticions de polítics demamant que els fessin la burla. ¡Ah! Avui el terrorífic no és que la tele et ridiculitzi; avui l’insuportable, el terrible, és que la tele et silenciï, t’ignori i t’oblidi.

Fa uns dies l’humorista David Broncano va estar a ‘Ilustres ignorantes’ (M+). Va dir que el millor invent del món és el riure. I va afegir: «I en segon lloc, la navalla.» En efecte, ganivetades i rialles. Les trinxeres ideològiques es disfressen d’humorisme. I creient que assesten cops letals, resulta que l’únic que aconsegueixen és que es dispari la popularitat de la criatura a batre.