El Gremi de cotoners flipa

Els ha sortit un ‘30 minuts’ francament enginyós. És molt curiós com expliquen en aquest relat de TV-3 les depredacions monetàries i les tribulacions judicials d’aquesta família. Els diners de l’avi Florenci resulta que se’ls va emportar de la venerable institució Gremi de cotoners a mitjans del segle passat.

Ingressava comissions d’amagatotis a Suïssa, sí, però ho feia amb una lloable finalitat: que la família tingués un ‘coixinet’ per poder subsistir, per si a Espanya triomfés algun cop d’Estat i s’haguessin d’exiliar de seguida. Ens van fer uns gràfics molt bonics sobre això, seguint la trajectòria d’aquella benintencionada trapelleria monetària entre Gibraltar i Suïssa.

I després ens van explicar que tot i que aquella suma de diners era inicialment modesta, l’enginy inversor d’aquesta ‘family’ la va saber transformar en una respectable quantitat que va acabar a Andorra. O sigui, una història molt humana, d’una família previnguda que només pretenia evitar quedar en la indigència per si haguessin d’exiliar-se algun dia. ¡Ah! TV-3, com a departament de premsa de l’equip d’advocats defensors d’aquesta ‘family’, està fent una tasca sublim. ¡Sobretot que l’assumpte quedi circumscrit a «la deixa de l’avi», i de totes les altres coses, ni piu!

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

El segon eix ha sigut assenyalar les maquinacions intimidatòries contra els Pujol i contra el procés per part de la policia patriòtica espanyola capitanejada pel canalla Villarejo. Els ha sortit una combinació molt efectiva. Primer ens expliquen la bondat de l’entramat monetari d’aquesta ‘family’, i després ens alerten que és d’Espanya d’on ve la vilesa de tot aquest assumpte. 

Des del punt de vista periodístic hi ha dos aspectes innovadors en aquest treball. Les informacions que relaten l’acció judicial sobre els Pujol, qualificats pel jutge com a ‘organització criminal’, les han ofert en castellà, tretes de cadenes no catalanes. O sigui, tot el dolent ens arriba en llengua espanyola. L’altra innovació és que aquest documental el condueix pràcticament, amb intervencions contínues, de principi a final, Josep Pujol Ferrusola. És molt original. Això és com si a TVE fessin un documental sobre Luís Bárcenas i el conduís el seu fill Willy.