TU I JO SOM TRES

Benvinguda la nostàlgia, segons Sala Martín

Benvinguda la nostàlgia, segons Sala Martín
Es llegeix en minuts

Al tram final de la nit electoral blaugrana, a l’espai titulat ‘Els resultats’, TV-3 li ha fet una complerta entrevista a l’economista, apòstol del neoliberalisme, premi Rei Joan Carles I d’Economia, cofundador amb Elsa Artadi del Global Competitiviness Index i gran defensor de la independència de Catalunya, Xavier Sala Martín.

L’havíem vist poc abans abraçat tendrament a Joan Laporta celebrant el seu incontestable triomf. Són molt amics. Sala Martín va ser membre destacat d’aquella junta directiva de Laporta de l’any 2009, amb càrrec de Tresorer.

TV-3 sempre li ha donat molt protagonisme. Fins i tot li van muntar programa propi, ‘Economia en colors’, dues temporades, un espai la mar de pintoresc i entretingut. Es va fer molt popular lluint les seves famoses americanes coloristes. L’entrevista que li va fer TV-3 diumenge a la nit, abans d’entrevistar el nou president Joan Laporta, ha sigut oportuna. Sala Martín coneix bé l’art de manejar el club. Ha format part de la seva directiva. Manté una interessant tesi sobre per què ha triomfat Laporta per segona vegada. Va dir: «La gent va veure com es van fer les coses del 2003 al 2010, i ha vist com s’han fet del 2010 al 2021, i la gent ha dit ‘¡Volem tornar on estàvem abans!’ I el Jan els ha dit: ‘Ja sabeu com soc, el que vaig fer us va agradar, ¡doncs aquí em teniu!’«. I va rematar Sala Martín amb ímpetu: » ¡O sigui que això de maleïda nostàlgia, res de res; benvinguda!».

Et pot interesar

 ¡Ah! És un resum molt didàctic i efectiu: recordeu les glorioses gestes que nosaltres vam fer, penseu en el desastre dels que han vingut després, ergo...¡vosaltres mateixos! D’acord: és un argument que sembla irrebatible. No obstant, els sil·logismes per contrast tenen els seus perills. Es fonamenten en l’antítesi, figura retòrica que es basa a ressaltar una idea mitjançant la menció del seu contrast. Si allò d’abans va ser bo, i això d’ara és horrorós, repetim el passat i serem feliços. És molt bonica aquesta formulació. Però no té en compte el factor temps. Deia Heràclit d’Èfes que cap paisatge es pot repetir perquè el riu mai és el mateix.

El gran avantatge de Laporta no és el que va fer en el passat. La seva gran palanca és precisament el desastre que li deixen els sortints. El soci diposita en ell l’entusiasmadora il·lusió que lideri una ‘reinaxença’ magnífica. Li desitjo tota la sort del món.