‘Cachitos de hierro y cromo’: 100 programes, 4.000 rètols i zero guionistes imputats

Estrenat el 27 d’octubre del 2013 amb el prometedor capítol dedicat a la música de gasolinera, l’espai va resultar ser un ‘spin-off’ de la sèrie documental ‘50 años de...’, programa de material d’arxiu realitzat per diversos directors de cine. Un especial de Nadal, a tall d’episodi pilot, va donar pas al format que després de nou exitoses temporades ja s’ha convertit en un programa de culte.

 Arantxa Soroa Royo, (Logronyo, 1976), realitzadora i actual directora de ‘Cachitos...’, després del pas de Jero Rodríguez en les cinc primeres temporades, explica com s’elabora el programa i revela algun dels secrets del seu èxit.

Amb prop de 80 cançons de 80 artistes diferents per capítol, el treball de recopilació del material audiovisual sembla titànic en un arxiu que no sempre ho posa fàcil. «Sempre treballem amb imatges que estan digitalitzades, les que no ho estan, i en són moltes, no estan al nostre abast, però sí que tenim els catàlegs que les localitzen, amb la qual cosa si hi ha algun material que ens interessa el podríem digitalitzar. Tot el fons és en un programa que es diu Arca, allà és on consultem i gestionem tot l’arxiu, que conté milers de fotografies i vídeos», afirma la directora.

Entregues temàtiques

Cada capítol, i ja n’hi ha 102, s’estructura a través d’un fil temàtic i argumental que uneix les cançons «quan comencem la temporada fem una pluja d’idees i escollim els temes i a partir d’aquí treballem cada entrega. Triguem un mes, mes i mig en buscar les imatges», diu l’Arantxa. «Després es fa una recopilació del material aconseguit, que sol ser de 90 minuts per, finalment, quedar-nos amb el més rellevant i el que escau més a cada tema. Fem un premuntatge i després ja ve la feina del guió, les presentacions i la retolació de les cançons».

‘Moda pop’, ‘Agropop’, ‘Ritmo de la noche’, ‘Italopop’, ‘Sagas cantoras’, ‘Horrorvisión’, ‘Rumba que tumba’, ‘Per-versiones’, ‘Disco cañí’ o ‘Sex Symbol’ són alguns dels temes disseccionats pel programa, però durant la recerca també sorgeixen noves idees. «Tenim una carpeta on anem apuntant temes que ens suggereix el material que anem trobant. La gran recerca se centra en el tema monogràfic del programa en concret, però anem picotejant. Ens passa igual amb l’especial de la nit de Cap d’Any, que en part es va conformant al llarg del treball de recerca», confirma Soroa.

Fina ironia

‘Cachitos...’ desprèn sapiència musical, coneixement del panorama artístic i passió pel gènere, una cosa que va molt més enllà d’una simple feina de documentació. «Tots els que fem els continguts del programa som grans amants de la música», afirma la periodista, «després hi ha altres afegits, amb el pas dels anys ens coneixem molt bé l’arxiu, que quan vam començar estàvem molt perduts [riu], ara sí que trobem moltes coses».

Una de les grans senyes d’identitat del programa és l’humor i la fina ironia que en alguns ocasions es converteix en sarcasme. «Crec que l’humor ha estat des del principi del programa, però potser no tan maquiavèl·lic, no tan sarcàstic com ara, hem anat guanyant en malícia amb els anys», diu divertida l’Arantxa. «Quan vaig assumir la direcció del programa un dels meus objectius era reforçar el sentit de l’humor. Crec que això sempre ajuda a quallar el producte i a arribar a més gent».

 

Afinats i afilats comentaris a peu de pàgina, o de cançó, que fan la delícia dels fans del programa i que en alguna ocasió han causat irritació. «Ens agrada ser maquiavèl·lics», adverteix Soroa, que també és conscient del mitjà en què es mou:, «La consigna que tenim amb els guionistes és que escriguin amb total llibertat, però sabem que som en una tele pública. El nostre objectiu és dir coses però dir-les d’una determinada manera. Sabem que podem fer humor de gairebé tot, però d’una forma respectuosa. També és cert que hi ha gent que no connecta amb el nostre sentit de l’humor i no accepta les bromes, però sempre són bromes fetes des del carinyo. El fet de sortir en el programa ja és una espècie d’homenatge cap a l’artista».

 

Artista fetitxe, programa filó

La qüestió és que en vista d’algunes pintes i segons quines cançons és obligat agafar-s’ho tot una mica a conya. «En el fons el programa és com mirar fotos o vídeos antics d’un mateix, cosa que sempre dona per fer broma. En el programa també ens agrada fer una mica de sociologia, tenir una mirada actual del passat, això és important per a nosaltres», afirma la realitzadora de TVE.

Pels diferents programes musicals de RTVE han passat infinitat d’artistes; per a l’aficionat a la música pot arribar a sorprendre la quantitat i qualitat dels cantants, bandes i grups, també els que van tenir una efímera i intranscendent carrera professional, que nodreixen ‘Cachitos...’ una cosa insòlita fins i tot per a l’equip del programa: «Al principi, nosaltres mateixos ens sorpreníem dels artistes que trobàvem, des de Johnny Cash a Ramones passant per Nina Simone, moltíssims músics internacionals de primer nivell, però era una altra època, eren temps en què els artistes havien de fer gires i actuar en programes per promocionar-se, ara amb internet tot ha canviat».

Però entre tant artista, l’Arantxa troba alguna absència ressenyable: «Una absència molt pròxima, i que és una pena que no sigui a l’arxiu, és la de Los Brincos originals, no hi ha res, ni un fragment en el NO-DO», lamenta esperant que durant la digitalització del material pendent en algun moment sorgeixi alguna cosa.

Soroa també desvela que Peret és un dels artistes fetitxes del programa. «És públic i notori –riu la directora–. Segurament és l’artista que més ha sortit a ‘Cachitos...’ per debilitat per l’artista i perquè les seves cançons inclouen temàtiques de tot tipus, una cosa que també passa amb la Rafaella o amb el Fary, que fa que les seves cançons s’adaptin a tot els temes».

Sobre el programa filó, aquest que no deixa de proporcionar material bo i adequat, la realitzadora televisiva apunta que ‘Cachitos...«es nodreix de tots els programes que han existit a TVE». «Però n’hi ha alguns que ens proporcionen molt material. ‘Aplauso’, ’Sábado Noche’ i ‘300 millones’, per exemple, són autèntics filons perquè hi ha moltíssimes actuacions i d’artistes de moltíssim nivell», afirma.

Presentacions de cine

L’equip de ‘Cachitos...’ també ha fet escola en la presentació de l’espai, a càrrec de la camaleònica periodista de Radio 3, Virginia Díaz, una manera original i divertida de presentar els ‘Torp’ o blocs del programa. «Això també ha anat evolucionant. Quan comences un programa vas provant com fer les coses. Ens agrada aprofitar aquesta mica que tenim per inventar-nos històries i ens agrada cuidar les presentacions. Tenim un equip artístic que amb pocs recursos fa una gran feina». Unes divertides presentacions amb referències molt cinematogràfiques. I és que com assegura l’Arantxa: «Els membres del programa també som grans aficionats al cine».

Una mirada ‘vintage’

‘Cachitos...’ va néixer amb una marcada voluntat de ser una revisió del passat musical a Espanya, una mirada ‘vintage’ que sembla agradar i encantar a l’audiència i que aporta al programa el seu particular segell i un excel·lent to muscular, però Arantxa Soroa no s’atreveix a aventurar si l’efecte nostàlgic és una de les claus de l’èxit de l’espai: «No ho sé, se li hauria de preguntar a un sociòleg, però actualment la gent està una mica nostàlgica i el programa està tenint èxit perquè estem en aquesta època en què la gent li agrada fer la vista enrere», assegura.

«És un debat que hem tingut al programa, que si som nostàlgics o no, alguns opinen que sí, uns altres diem que no, perquè fem sociologia amb aquesta mirada actual del passat. Penso que és un mix de tot i al final tot depèn amb l’ànim que es miri el programa. És una qüestió de l’espectador».

Però la directora també reivindica la funció de l’espai de La 2 com un programa que pretén ser alguna cosa més que una revisió amable i divertida del passat musical. «Cachitos...» és un programa de música en general i no només de nostàlgia. També volem reivindicar la importància dels programes musicals d’avui dia», afirma amb convicció.

Sobre el futur del programa després de nou temporades, «quan vam començar vam pensar que en faríem dues com a màxim i aquí seguim, portant les regnes», la directora es mostra una mica escèptica: «Cançons n’hi ha moltes, el que crec que és complicat és trobar nous temes que uneixin aquestes cançons. Continuem tenint idees, però la realitat és que no veig que hi hagi ‘Cachitos...’ per a 10 anys més».

Música a la televisió

El panorama dels programes musicals a la televisió, i més concretament a TVE, ha canviat amb el pas del temps, una cosa que juga en contra del format, que es nodreix del material d’arxiu, però també del que es pugui anar creant. «Cada vegada hi ha menys música a la televisió. L’altre dia vam fer el programa 100, que va ser un homenatge als programes musicals. Cada bloc estava dedicat a una dècada i s’anava veient com el nombre de programes anava minvant amb el pas dels anys. Als anys 80 hi havia 15 programes de música simultanis a la graella, ara mateix només n’hi ha dos», revela la realitzadora un mica resignada.

«Hi ha música a la tele, però s’ha convertit en un entreteniment, en un simple complement, no és l’objecte del programa. Són concursos de talents en què s’utilitza la música com s’utilitza la cuina o la pastisseria. No és com nosaltres entenem els programes musicals, espais d’actuacions on els músics presenten el seu treball», conclou.

Notícies relacionades

O Eurovisió, o refundar l’OTI

El misteri de la cantarella

I sobre l’enrenou creat sobre l’últim especial de Cap d’Any, l’Arantxa és clara i concisa: «Va ser una falsa polèmica en la qual no volem entrar. No ens interessa gens ni mica».