Cecilia Suárez: «Al mercat dels EUA és difícil que representin bé les llatines»

El seu paper de Paulina de la Mora, la protagonista de ‘La casa de las flores’ de Netflix, va fer que Cecilia Suárez (Tampico, Mèxic, 1971) es convertís en una actriu molt popular a Espanya de la nit al dia, avalada per una sòlida trajectòria a la seva terra. La particular manera d’estirar les paraules del seu personatge, amb un deix entre pijo i babau, va ser un dels elements més característics de l’esbojarrada comèdia mexicana. Tot i que el rodatge de la sèrie de Manolo Caro ja la va portar fa temps a Espanya, Madrid s’ha convertit en la seva nova casa gràcies al fet que no deixa d’acumular projectes al nostre país. Després de repetir amb el creador mexicà a ‘Alguien tiene que morir’, acaba d’estrenar ‘Tres caminos’ a Amazon Prime Video, amb Álex González i Verónica Echegui recorrent la ruta compostel·lana.

Per a ella la sèrie sobre el Camí de Santiago no ha sigut només un treball més, ja que li ha permès reconnectar amb els seus orígens, ja que el seu avi era asturià. «‘Tres caminos’ m’ha portat a revisitar les meves arrels», confessa a EL PERIÓDICO. «Amb les meves germanes parlem que reconeixem clarament coses d’Espanya en la nostra família. Nosaltres vam créixer a Tampico, un lloc de mar, i la meva mare portava truita de patates a la platja, així que imagina’t», recorda.

En la sèrie d’Amazon interpreta Úrsula, la dona d’un bomber mexicà a qui dona vida el madrileny Álex González. I dona molt bona nota al protagonista d’‘El príncipe’ amb el seu accent. «Els actors estem per sortir del que som nosaltres mateixos. Poder interpretar algú d’una altra nacionalitat em sembla inherent a la nostra feina», defensa sobre l’elecció del seu ‘partenaire’, a qui no li va haver de donar gaires consells a l’hora de posar-se a la pell d’algú del seu país. «En la primera lectura de guió em va dir que estava nerviós, però quan el vaig sentir parlar em vaig quedar sorpresa, perquè ho feia tan bé...», recalca.

El personatge de Suárez a ‘3 caminos’, en canvi, destaca més pel que calla que pel que parla, ja que les mirades i els silencis són molt importants en ell. «M’encanta fer personatges que parlen poc. Em sembla que el silenci és una de les coses que de vegades oblidem explorar en el treball audiovisual, fins i tot al teatre», reflexiona. «Per mi, un personatge així sempre és un repte, perquè ha d’estar sustentat amb pensaments i fa que l’emoció sorgeixi de manera natural», explica.

La dona d’un Paco León ‘trans’

Un silenci que no va explotar precisament en el seu paper més famós, el de ‘La casa de las flores’, amb tota la xerrameca de la Paulina. Un personatge d’aquests que marquen i per qui el públic encara la continua reconeixent. «Hi va haver una connexió de la gent amb ell, i això no sempre passa amb aquesta força. Així que he d’agrair i atresorar aquest carinyo, i espero que els divertissin les seves ocurrències i disbarats», explica sobre el seu Paulina de la Mora, que va arribar a passar per l’altar amb un Paco León fent de ‘trans’ en un casament oficiat ni més ni menys que per Miguel Bosé.

Notícies relacionades

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Elna tremola davant l’arribada d’‘indepes’ amb autocar

També tenia verborrea el seu paper a ‘El sonido oculto’, l’obra de teatre que estava a punt d’estrenar a Espanya fins que la pandèmia ho va paralitzar tot. «Era el text més extens que he memoritzat, fins al punt de sentir pànic al mirar els fulls i fulls que havien d’entrar en la meva memòria. I amb el coronavirus no la vam estrenar», lamenta, amb l’esperança de reprendre el projecte aviat. El confinament el va passar a Madrid amb el seu fill Teo, de 10 anys (fruit de la seva relació amb l’actor Osvaldo de León), fins que el rodatge de ‘3 caminos’ li va permetre tornar a la feina. «És inevitable estar anant a Mèxic per feina, ara acabo de filmar una cosa allà, però la meva casa és a Espanya», remarca l’actriu.

On de moment no està rodant és als EUA, on ha participat en sèries com ara ‘For the people’, ‘Sense8’, ‘Boston legal’ i en pel·lícules com ara ‘Fidel’, una indústria en la qual de vegades ha rebutjat papers perquè fomentava els estereotips sobre les hispanes. «En un mercat com el ‘gringo’ de vegades resulta difícil que ens representin bé. Tenen un marc molt estret sobre qui som nosaltres. Jo crec que he tingut la fortuna de fer papers dels quals em puc sentir orgullosa perquè ens representen amb dignitat i intel·ligència», assenyala.