No cal liquidar-lo, n’hi ha prou amb silenciar-lo

Notícies relacionades

Novetats a ‘La ruleta...’

Males notícies: s’acosta Halloween

Enric Luján, professor de Ciència Política de la UB, plantejava, llançava, reflexions molt notables: «Silenciar Trump és una manera d’expropiar als seus 75 milions de votants el seu dret a escoltar-lo. ¿Què passarà quan aquestes grans empreses tecnològiques decideixin silenciar un moviment polític o un corrent social?». I un altre factor afegit que complica més l’anàlisi: aquestes plataformes fan un servei públic, ¡però són privades! Compte que l’assumpte és d’una importància capital. Posem un cas d’ara mateix: la CUP ha exigit que TV-3 no doni cobertura informativa a Vox durant la pròxima campanya electoral. Consideren que aquest partit promou discursos d’odi. ¡Ah! El delicte d’odi està bé tipificat a l’article 510 del Codi Penal. Però hi ha qui considera que no n’hi ha prou i que cal actuar preventivament. Compte que el tema té arestes afilades. Seguint l’advertència del professor de la UB: ¿què fem doncs amb els tres milions sis-cents cinquanta mil ciutadans que han votat VOX a les últimes eleccions generals, i amb el seu dret a escoltar, a les cadenes públiques, els líders que ells han votat? Més encara: ¿Com podem qüestionar, analitzar críticament el seu missatge, si està vetat?

Les cadenes de televisió tenen una gran experiència en invisibilitzar. Les privades tenen els seus propietaris: si algú no els agrada, a la seva cadena no hi surt. A les públiques, que són de tots, no hi hauria d’haver la invisibilització de ningú si no hi ha una ordre judicial. Però ho fan diàriament. Gent rellevant, però incòmoda per a la facció política dominant, és sistemàticament silenciada. La millor manera d’anul·lar algú és esborrar-lo. Impedir la seva visibilitat. Vetar el seu dret a expressar-se públicament en un canal públic. ¡Ah! Els prego que li donin un volta a l’assumpte. No és superficial.