TU I JO SOM TRES

Ajornar, una síndrome a TV-3 i Tele-5

Ajornar, una síndrome a TV-3 i Tele-5
Es llegeix en minuts

Dissabte a la nit, diumenge a la matinada. En el ‘Deluxe’ (Tele-5) va aparèixer a última hora la jove granadina Mahi Masegosa. És una de les poques criatures que mai s’enfanga en el llot dels ‘realities’ i les barbacoes de ‘telecinqüe’. Hi participa, però no s’enfanga. No practica el canibalisme. És molt alegre i concita molta simpatia. Ara s’ha presentat al ‘Deluxe’ a explicar una cosa molt rara que li passa. Mentre participava amb el seu nòvio Rafa en el concurs ‘La casa fuerte’, no van practicar sexe. Ho van anar deixant, deixant, i ara resulta que han perdut el ritme. Tan prolongada postergació o ajornament de la pràctica sexual els ha canviat i els costa trobar el bon camí que els porti al paradís sexual.  

Et pot interesar

¡Ah! És un tema, és indiscutible. Aproximadament a la mateixa hora, en el ‘FAQS’ de TV-3, va aparèixer Cristina Puig deambulant pel parc del Laberint de Barcelona. També estava davant una disjuntiva, que la preocupava. Davant la quantitat de camins que s’obrien davant els seus ulls no sabia quin era el bo, el que el conduiria al paradís que busca. Deia: «No sé quin camí triar. Si vaig per aquest potser sigui massa llarg. Si vaig per aquest altre potser m’estimbi. Si torno per on he vingut ja sé el que hi ha i no m’interessa. ¡No sé què fer!». Per fortuna allà hi havia el psicòleg Rafael Santandreu. Al veure-la tan desesperada li va dir: «El que et passa es diu ajornar. Significa ajornar el que has de fer per por, per mandra... ». ¡Ahh! A la Cristina se li van il·luminar els ullets. En realitat el psicòleg es referia, per exemple, a la decisió de canviar de parella, canviar de feina, etcètera. Però la Cristina anava en un altre sentit. Tot seguit havia d’entrevistar el president del Parlament Roger Torrent, i havia d’intentar treballar la idea de si amb el 50% a favor es pot prendre tranquil·lament el camí de la independència; i així de passada desautoritzar Raül Romeva sense anomenar-lo –i altres companys seus d’ERC–, que adverteixen que amb el 50% l’única cosa que s’aconsegueix és partir per la meitat un país. O sigui que això del parc del Laberint era una metàfora per anar escalfant la qüestió.

Aquest ‘FAQS’ no va aconseguir que Torrent es mullés amb el percentatge concret que es necessita per declarar la independència, però la síndrome d’ajornar sembla que a qui afecta de veritat és a Mahi i no a les esforçades criatures del ‘FAQS’. No es pot decidir prendre un camí que porta a l’abisme.