TV-3 estrena ‘Altsasu’, la sèrie d’ETB que va desencadenar la polèmica al País Basc

L’octubre del 2016, dos guàrdies civils fora de servei van ser agredits en un bar d’Altsasu (Navarra) quan estaven amb les seves parelles, un delicte pel qual van ser processats i condemnats vuit joves ‘abertzales’ del poble, sobre els quals van recaure penes de presó que van oscil·lar entre un any i mig i nou i mig. El cas va propiciar la solidaritat amb els condemnats del Parlament navarrès, l’Executiu foral, desenes d’alcaldes i milers de veïns, que es van manifestar repetidament per denunciar la duresa de les sancions, ja que el fiscal havia arribat a titllar els fets de terrorisme. TV-3 reconstrueix aquests fets a ‘Altsasu’, minisèrie que estrena aquest dilluns 18 de gener (22.05 hores) i que va desencadenar la polèmica el desembre passat quan es va emetre a Euskadi, ja que alguns partits van acusar la televisió pública basca de prendre partit pels agressors.

Coproduïda conjuntament per Sàpiens S.L i Baleuko SL, amb la participació de les teles públiques basca (ETB) i catalana (TV-3) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ‘Altsasu’ es presenta com «una sèrie inspirada lliurement en persones i fets reals» per «explicar els aspectes més desconeguts d’un cas judicial mediàtic: els sentiments dels acusats», tal com detalla TV-3. «Cada un d’ells amaga la seva història per protegir-se, però darrere de cada nom hi ha una persona que pateix i sent que la seva vida deixa de pertànyer-li. Queden en mans de la justícia», afegeixen.

Neutralitat en dubte

No obstant, el plantejament va ser molt criticat pel PP i Ciutadans, que van reclamar a la televisió pública basca la retirada «immediata» de la ficció per la seva falta de neutralitat, una cosa que també va exigir el col·lectiu de víctimes del terrorisme Covite, que ja havia interposat una denúncia contra els condemnats després de l’agressió. «ETB té una fixació malaltissa per col·locar la Guàrdia Civil com a provocadora i autoritària, mentre que els agressors apareixen retratats com pobres víctimes d’una manipulació», va afirmar el parlamentari de PP-Ciutadans Luis Gordillo en el moment de l’estrena d’’Altsasu’ al País Basc.

Al llarg dels quatre episodis de 50 minuts, la minisèrie incideix en l’animadversió dels joves ‘abertzales’ i els dos guàrdies civils, amb un dels agents més conciliador i parella d’una jove del poble i un altre molt més impulsiu, que és qui entra en la discussió que acabarà desencadenant l’aldarull que acabarà amb el seu company a l’hospital i amb els vuit joves detinguts. La baralla per si mateixa no es veu a la sèrie, que passa dels improperis, crits i empentes al bar a la imatge d’un dels agents sagnant a l’exterior, sense mostrar en cap moment qui va participar en el xoc. ¿Va ser una baralla de bar o un atac premeditat?, es planteja en un moment del primer capítol un dels personatges.

Notícies relacionades

Les notes de ‘La familia’

Eurovisió: entre el veto i el postureig

Segons els seus responsables, el guió d’’Altsasu’ es basa en les 450 pàgines que transcriuen les tres setmanes del judici celebrat el 2018 a l’Audiència Nacional, o per a escriure’l van comptar amb el testimoni dels vuit condemnats per delictes d’atemptat a agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces. El tribunal va rebutjar els càrrecs de terrorisme que se’ls van imputar en un primer moment. L’equip va assegurar que van intentar parlar amb els guàrdies civils implicats en els fets, però que no ho van aconseguir.

Dirigida per Asier Urbieta i amb guió d’Harkaitz Cano, Mikel Alvarez i Andoni De Carlos, en el repartiment figuren majoritàriament actors bascos, com Jon Olivares i José Ramón Soroiz (el terrorista i la víctima de ‘Patria’), Erik Probanza, Nikola Zalduegi, Aia Kruse, Asier Oruesagasti i Julen Jiménez, tot i que també hi ha participació catalana, amb Sergi Mateu i Yasmina Drissi (’Les de l’hoquei’).