TU I JO SOM TRES

Del periodisme a la política: un saltironet

2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Al ‘Polònia’ (TV-3) han fet un pas sarcàstic i humorístic més amb les aparicions de Meritxell Budó, Alba Vergés i Josep Maria Argimon, quan surten a la tele a comunicar-nos els galimaties de les noves restriccions, perquè en efecte sempre aconsegueixen que ens fem un embolic. I per accentuar la patafísica dels seus missatges els van treure vestits exactament igual que Lídia Heredia, Helena Garcia Melero i Cristina Puig quan van aparèixer per cap d’any dalt del Tibidabo com si fossin tres campanetes, inaugurant el 2021. Home, gairebé mai he utilitzat en aquesta columna la vestimenta, o l’aspecte físic, com a argument de crítica. Però cal reconèixer que a aquestes tres campanetes del cap d’any de TV-3 els van clavar un cop indumentari que semblava dissenyat pel seu pitjor enemic. I elles, no obstant, el van suportar i van assumir amb alegria. És ressaltable aquest heroisme. En l’anàlisi televisiva l’important és el que fas i el que dius, vagis com vagis vestit. L’altre dia al ‘Tot és mou’, per exemple, Helena Garcia Melero va connectar en dúplex amb Anna Grau, que acaba de fitxar com a número dos de Cs a Catalunya. Li preguntava amb molta sorna: «¿Ja t’ho has pensat bé això de fer el salt del periodisme a la política?», i afegia «Ai! No sé si l’he de tractar de vostè, perquè ara ja és una política». ¡Ah! Interessants preguntes. Permeten una analítica. Sobre això de «fer el salt del periodisme a la política», des del meu punt de vista és preferible abraçar públicament una militància, una obediència, una submissió a un partit, que seguir com fan alguns i algunes: ser instruments d’’agit prop’ al servei d’una fe, religió o ideologia política, i continuar camuflats, disfressats de periodistes. Ve a tomb ara allò que va comentar amb encert Carlos Franganillo, al canal 24 horas, sobre Trump i els seus vandàlics ‘hooligans’ trencant càmeres de TV per evitar la informació: «Es tracta que ningú distingeixi entre periodistes i activistes». Efectivament. En això estan alguns. D’allà i d’aquí.

 Quant al dubte de si havia de dir-li de vostè perquè era política, seria interessant que la mateixa Garcia Melero ens expliqués si tutejava o deia de vostè a Puigdemont en aquelles jornades tan amigables, aquelles glorioses paelles d’arròs que endrapaven a casa Rahola a Cadaqués, tots juntets.