TU I JO SOM TRES

Entre la vida i la mort només hi ha un semitò

TELEVISION MONEGAL

Li va preguntar Jordi Basté a Ramon Gener en la nit de ‘La marató’ (TV-3), amb un punt de dramatisme: «¿Com sona la mort, Ramon?». I Gener va contestar: «En re menor». I es va posar al piano i ens va ensenyar amb quina tonalitat va crear Mozart la mort a ‘Don Giovanni’: en efecte, a base de re menor. I com li va donar la volta més tard Beethoven en la seva ‘Novena Simfonia’, treballant el re major com la nota que representa la vida. ¡Ah! Entre la vida i la mort només hi ha un semitò, ens ensenyava Gener al seu piano, donant aquest toc de qualitat, d’excel·lència, en la nit de ‘La marató’ televisiva. Aquest any aquesta jornada altruista i solidària, a més de perfecta i rodona, com sempre, ha sigut d’una utilitat en majúscules. Ens ha ensenyat, per si encara no ho havíem entès, que la pandèmia del coronavirus ens afecta a tots, i de manera terrible. Ens han ensenyat la mort a través de familiars que han perdut éssers estimats. Moltes morts, tots els dies, des de març com a mínim. Com si cada dia s’estavellés un avió de passatgers. Cada dia. Cada dia. De vegades mirant la freda comptabilitat de les xifres, perdem la tragèdia de vista. Ens han ensenyat persones que han sobreviscut, però amb seqüeles terribles. Moltes persones, moltes. Cames amputades, pulmons greument afectats, lesions cerebrals, quedar-se sense forces per caminar... I sense saber si aquestes seqüeles es quedaran de per vida. M’ha agradat el protagonisme que li han donat al món sanitari, aquells herois a qui al principi aplaudíem des del balcó, a les vuit en punt. Les trobades en hospitals i clíniques. Fins al punt humorístic de l’esquetx musical amb els doctors Padrós i Trilla, al domèstic piset de la Rosel, la Sans i la Terribas, com a tietes Teresines. A Oriol Mitjà l’han col·locat fregant plats a la cuina, i els ha sortit una metàfora divertida: amb el fregall potser el que rentava era la vaixella de JxCat i intentant fer que brilli.

Tinc anotada al meu quadern una frase sàvia, d’un metge savi i amb molta experiència, el doctor Pere Domingo de l’Hospital de Sant Pau. La va llançar gairebé al final. De matinada. Prenguin nota. És fonamental : «Diu la saviesa popular: ‘Per Pasqua i per Nadal cada ovella al seu corral’. Això ara ha de ser literal. I recordin que sobre aquesta pandèmia encara tenim més preguntes que respostes. No sabem quan acabarà. Ni com».

Temes:

La Marató de TV3 Coronavirus

Inicia sessió 0 Comentaris