TU I JO SOM TRES

Quan el futbol no era una piscifactoria

zentauroepp55995874 television201126173252

Del cop televisiu mundial que ha significat la notícia de la mort de Diego Armando Maradona cal ressaltar les paraules, entre llàgrimes, del seu amic i gran porter, Jorge D’Alessandro, en el programa especial que va fer Josep Pedrerol a La Sexta (‘El Chiringuito de Jugones’). D’Alessandro, sanglotant, deia: «Diego representa el futbol pobre. M’hi identifico. Vam començar del no-res. Jugàvem amb les sabatilles trencades. Ara el futbol és de piscifactoria. Ara tot és artificial, fins i tot l’herba. És el progrés, d’acord, ¿però aquest és el futbol de veritat? Diego va humanitzar el futbol, i va humanitzar també l’altra part de la seva vida, aquesta part en la qual es va equivocar, sí, es va equivocar per això, perquè era humà». Va ser una intervenció molt emotiva, i molt precisa. També Francesc Garriga va fer un ‘Onze’ especial a Esport3. Allà Xavi Torres va verbalitzar una valenta denúncia sobre com va ser tractat Maradona pels alts capitostos que manegen el món del futbol: «Si un poeta dona positiu per dopatge ningú el retira de la poesia. Si un músic dona positiu per dopatge no el retiren de la música. El món del futbol, quan Maradona dona positiu per dopatge, el que va fer és treure-li el futbol. No ho puc entendre. El van enfonsar». Té tota la raó Xavi Torres.

Notícies relacionades

Una de les persones més buscades per la tele en aquestes hores de dol mundial ha sigut Josep María Minguella. Hi estic d’acord, Minguella va ser qui va portar Maradona a Europa, al Barcelona. El seu coneixement és enciclopèdic. Vull destacar el seu moment a ‘Al Rojo Vivo’ (La Sexta) quan Ferreras li demana que expliqui com va ser la seva negociació amb la Junta Militar Argentina, aquell tètric paisatge dels Videla, Lacoste, Gualtieri i Massera. Va explicar Minguella: «El 1980 va arribar el contracte a Barcelona, però Maradona no. Hi havia ‘un problemita’. Em vaig entrevistar a Buenos Aires amb l’almirall Carlos Alberto Lacoste. Una entrevista tenebrosa. Allà m’ho va dir: no permetem la sortida de Maradona d’Argentina fins al Mundial de 1982. I així va ser». I va posar llavors el programa aquesta foto que il·lustra aquesta columna. Aquesta imatge a l’interior d’un avió: Maradona, el seu llavors representant i mànager Jorge Cyterszpiler, i Minguella dret, amb un cigarret entre els dits. ¡Ah! Eren aquells temps que als avions es podia fumar. Eren aquells temps en què el futbol no era una piscifactoria.

Temes:

Maradona

Inicia sessió 0 Comentaris

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko