Unax Ugalde: «Amb el Gorka fem un homenatge als capellans de barri»

En temps de crisi, vostè apareix a la tele per partida doble.

És un doblet d’emissió, perquè La valla es va gravar fa un any, però estic molt agraït d’estar treballant, i per partida doble.

Anem primer al passat: 1978. No li pregunto què feia aquell any, perquè estava naixent.

Sí. Un 17 de novembre, que a Vitòria va començar a nevar. Això és el que estava fent.

Però li hauran explicat coses.

He escoltat històries dels meus pares sobre la realitat de la meva ciutat, i el moment polític i social.

Ja va fer en una altra ocasió de capellà compromès.

Sí. A La buena nueva. Són dos capellans avançats al seu temps. El del 1936 es va enfrontar a la jerarquia eclesiàstica, perquè recolzava l’aixecament militar per sobre de l’evangeli. En aquest moment em situo en una altra època, en els anys 70 i 80, al País Basc i després a Madrid. Parlem d’un capellà que passa per la presó concordatària de Zamora per defensar els drets dels presos. És un personatge atípic en aquell temps, però ara sabem que hi ha hagut moltíssims capellans així, el que passa és que no van tenir les portades de la premsa. Eren capellans de barri, gràcies als quals molta gent va poder tirar endavant. Amb el Gorka els fem un petit homenatge.

¿En va conèixer vostè algun?

No, perquè no vaig tenir contacte amb la religió. Els meus pares eren ateus i vaig créixer com a ateu. Però a la parròquia del meu barri sabia que hi havia un capellà que era molt bo i que ajudava la gent. Hi ha hagut molts capellans, no només a Vitòria, sinó també al País Basc i a tot Espanya, que s’allunyaven de la litúrgia i s’acostaven més als problemes reals.

No són conegudes aquestes presons.

És que, a Espanya, als llibres d’història falten moltes parts. Sobretot a partir del 36. Va ser una presó que es va crear a Zamora per un acord entre Estat i Església. I és l’única del món que s’ha creat per ficar-hi capellans. De fet, els capellans que van ser allà no han rebut justícia. A mi em va sorprendre bastant. Però no només això, toquem un tema més profund i dolorós de l’Església, que és el dels abusos.  És un personatge molt interessant. Estic molt content.

A part és atractiu. ¿Serà un capellanet com el d’El pájaro espino, 

La sèrie es diu Amar es para siempre. Tot i que ara sigui un capellà, en el passat va tenir un moment en què va tenir una trobada amb una dona al País Basc. I se la troba 23 anys després a la plaça dels Frutos. I els records del passat venen al present.

Aquesta no és una sèrie qualsevol.

Té una qualitat molt alta i uns espectadors molt fidels. N’arrossega gairebé 1,2 milions cada tarda. Això és una barbaritat. És una altra manera de treballar, perquè es grava moltíssim i molt ràpid, però estic content amb els directors, amb aquest personatge tan interessant i amb compartir escenes amb Manuela Velasco, que com a companya l’adoro i com a actriu, l’admiro. A més, l’any passat, la sèrie va tenir trames molt interessants i l’èxit de Luimelia, que ha sorgit d’aquí i s’ha emportat l’ovació del telespectador. Fa 15 anys que la fan, però es va renovant.  

El que porta pitjor és estudiar.

Sí. Sobretot quan tens una vida familiar agitada. En aquests moments tinc un fill de 2 anys i n’espero un altre per al gener. És complex. També tinc dos llebrers que requereixen el seu temps. Compaginar el treball en una sèrie diària és complicat per la feina que t’emportes a casa. Són moltes hores d’estudi per a l’endemà. I això complica la dinàmica amb la vida privada. Però amb bona voluntat, es porta bé.

¿Content amb l’èxit de La valla

A Netflix faa gairebé un mes que està al ‘top 10’ de digitals. De moment és l’única espanyola. I està funcionant molt bé a més de 200 països. Rebem missatges de Tailàndia, l’Argentina, Austràlia i l’Índia. És una sèrie que s’està entenent en molts llocs. Es comprèn el rerefons. L’hem situat a Madrid, però podria ser en altres llocs. El concepte de separar un país amb una tanca l’entendran perfectament a Mèxic, a Palestina...

¿El van inquietar les semblances?

El nom del virus, les cues, la por... En la sèrie havia de ser-hi patent. Quan tens un enemic invisible, és por del desconegut i això et produeix inseguretat. I és el que va passar al març, no només a Espanya, també a tot el món. Va ser una sensació estranya. I, després, el discurs del president, que recordava al de La valla...

També hi ha tensió sexual entre l’Hugo i la Julia (Olivia Molina).

Són dos personatges que senten una atracció molt forta. Descobrirem si ve del passat o no.... Tots dos venen del dolor. Al llarg de la sèrie veurem si aquesta atracció es desenvolupa o l’acció no ho permet. 

¿Té el teatre aparcat?

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Jo mai aparco res, m’aparca a mi. Vaig fer quatre obres seguides, va funcionar molt bé i vaig tenir una nominació de la Unió d’Actors. El millor regal per a un actor. Però no he tornat a tenir ofertes. I ara la cosa és complicada per al teatre. A més, al tenir un contracte televisiu, també prefereixo estar el més recollit possible per anar de casa al set i del set a l’escola bressol.