TU I JO SOM TRES

Les sargantanes saluden amb carinyo Simón

zentauroepp55240723 television monegal201003160535

La mateixa nit que Madrid era confinat, Tele 5 ha decidit emetre el periple del famós epidemiòleg Fernando Simón amb Jesús Calleja per terres i platges de Mallorca (Planeta Calleja). Ens van advertir que el programa s’havia gravat entre el 13 i el 17 de setembre. Llàstima. Ens hem perdut l’anàlisi de Simón sobre el confinament de la capital del regne, tan accidentat, tan problemàtic, en la relació entre la presidència de la comunitat i la presidència del Govern. Calleja va acompanyar Simón per Mallorca. Una tournée d’aventures variades, aprofitant que l’epidemiòleg s’havia agafat uns breus dies de descans després de tants mesos en primera línia de la pandèmia. Submarinisme, escalada, viatge en globus, circuit amb bicicleta, espeleologia per una cova de Pollença... I xerraven amicalment sobre tota aquesta situació que ha fet que Simón sigui un dels personatges més populars i coneguts del moment. «Jo sempre he dit que no seré famós de veritat fins que no em digui Calleja» deia amb humor.

Calleja li va preguntar per la seva relació amb Pedro Sánchez, concretament «¿Qui pren les decisions? ¿Tu?». I Simón, amb paciència, li va explicar: «Jo soc un funcionari. Treballo per a l’Estat. I faig propostes. Les decisions les prenen les persones legitimades. Sánchez va tenir el valor de tancar el pais. No hi havia cap altra opció. Va fer el que havia de fer». La sensació que ens ha transmès Simón és la d’un home fiable. Seriós. Fet en mil batalles contra virus i bacteris, a Burundi, Somàlia, Moçambic..., lluitant contra el còlera, la meningitis, l’Ebola i ara la Covid-19, transmet serenitat des del coneixement. Només es va alterar quan Calleja li va preguntar pels negacionistes, els que propalen que el virus no existeix i que les vacunes són inútils. En aquest moment a Simón se li van arrufar una mica més les celles i va respondre: «L’animisme es va acabar amb l’edat de pedra. Negar l’evidència científica és mentir. Aquesta gent és perillosa per a la vida de les persones».

Notícies relacionades

A mi em va agradar molt una escena, quan caminaven per l’illa de sa Dragonera. Van aparèixer de sobte tres o quatre sargantanes sobre unes pedres. Simón va allargar la mà cap a elles. I els dragonets, com allà en diuen, en comptes de fugir, es van acostar i li llepaven delicadament els dits. Hi havia carinyo. S’alegraven de veure’l.

Temes:

Telecinco Fernando Simón Jesús Calleja

Inicia sessió 0 Comentaris

L’ascensor i el temps

Em ve molt de gust